Porte un temps llegint articles que recalquen de
manera triomfal com les dones, fartes del brut supremacisme masclista
tradicional prenen el futur amb les seus mans. Es parla de femtech, acrònim de les paraules angleses female i technology i
se’l presenta com una camp creixent que inclou tot tipus d’aparells de
satisfacció sexual femenina.
Cap problema en que les dones (o qui siga)
decidisca, i més important encara, puga fer-ho, car implica llibertat, el fet
d’augmentar els plaers en la vida. Fins a que es demostre de manera fefaent el
contrari, vida només hi ha una i la política de l’honor de la renunciació
típica de les religions semítiques, més que un desig de dignificació dels
pobres, encara que també, remet a un instrument de control de masses. Població
creient igual a població submissa.
Retornant al punt inicial, les dones estarien així
igualant allò que els hòmens porten mil·lennis fent, val a dir, la consecució
d’una vida de plaers. Ara bé, per què ho criticaven abans? Era enveja de no
poder accedir-hi per causa del patriarcat o era una crítica sincera? Si parlem
del primer cas es tractaria de copiar més tard allò que altres han fet abans
però llança de nou la incòmoda qüestió del perquè de la crítica. Si per el
contrari, dita crítica era sincera, ja res a dir, no cal discutir amb les
incongruències.
Al meu parer, cap dels dos punts és la base real.
Jo hi veig més un gran mercat a explotar. Com el dels homosexuals o minories
racials, majorment absents a les produccions cinematogràfiques o culturals fins
a fa no res i d’obligada presència en l’actualitat per tal d’augmentar la
potencial clientela. Tot això però, vist amb gran angular, passant al camp
concret, benvinguts sense distincions de sexe, hòmens i dones o viceversa al
món dels plaers. Quanta més gent feliç i menys gent patint, millor món; vet ahí
una obvietat.
Enfoquem l’últim punt, occidental. Segons tots i
fins que la ciència hi puga posar fi, es necessita un home i una dona per
procrear i continuar com a espècie. El futur no és, per consegüent occidental
sinó oriental per com són ja ara mateix de majoritaris indis i xinesos. El món
àrab o l’Àfrica Negra mantenen altes taxes de natalitat. Tot això s’oposa a un
Occident afeblit, cercant el plaer (i si de cas la reproducció) per separat. Es
podria concloure que l’únic que hi té a guanyar al respecte és la “casa
comuna”, el planeta, però no és cert, que hi haja menys blancs no implica menys
humans en el seu conjunt sinó la pèrdua d’aquells que finalment i després
d’haver creat grans problemes amb el consumisme, estaven aprenent a reciclar...
Visca el plaer i benvingut el femení, ara bé,
siguem-ne també conscients i conseqüents acceptant que pot implicar la fi de
molts o de tot, el moment en que la direcció del món hi recaiga en
nombrosíssima gent no educada.
*Ps- entenc
personalment per feminisme la llibertat de les dones de poder posar-se a
l’alçada dels hòmens. No valore positivament les distincions de sexe sinó la
meritocràcia individual sense distincions sexuals.
Lluís Alemany Giner
Pego a 15 d’agost del 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada