A
voltes sembla que, per molt que s’explique una cosa, o la gent demostra tindre
seriosos problemes de comprensió o, simplement, no es concentra suficientment a
l’hora de llegir. Ho explicaré de nou, de manera senzilla i esquemàtica, perquè
no hi hagen més dubtes. Ara, si voleu assabentar-vos, de manera definitiva, de
per què les revoltes de les esquerres són atacades de manera brutal, tant per
la premsa com per la policia o l’exèrcit, mentre que les de dretes fan allò que
volen i hi ha una major permissivitat en el tracte, seguiu llegint.
En
la premsa internacional, quan la gent s’oposa a un govern com el veneçolà, el
xinés o el rus, ho fa per la llibertat, mentre que si la revolta és contra el
francés, l’español o contra el GR-20
(entès com a govern mundial), ho fa per restar llibertats. I això, per què
passa?
Walter
Benjamin deia que la diferència entre els extrems –els polítics— era escassa,
però alhora, abismal. El feixisme i el moviment esquerrà radical es diferencien
en una cosa que esdevé fonamental per entendre tot açò: el feixisme no busca
canviar el sistema, mentre que l’esquerra, sí. Quan es tracta el sistema, s’ha
de dir que eixe engranatge és el capitalisme, que hui podríem substituir pel
liberalisme. Quant a la resta de reivindicacions com la llibertat d’expressió,
la protecció social o qualsevol altra, prompte hi hauria coincidències...
Però,
estes revoltes de la dreta, poden afectar el sistema? Doncs, si mirem això que
passa a Veneçuela, per exemple, sí. Perquè el sistema ja està tocant el moll de
l’os del capitalisme amb les successives nacionalitzacions, i cal que els més
sistemàtics es revolten com si foren uns autèntics antisistema, i la repressió
la realitza l’estat, diguem-ne socialista. La finalitat, però és la que s’ha
explicat més amunt, o siga, que el sistema econòmic hegemònic no es qüestione,
ni es canvie. D’altra banda, hem vist com a Xile, a Equador, o com haguera
passat a Argentina si haguera repetit el president Macri, hi ha protestes que
intenten mantindre eixos xicotets avanços socials subvencionats pels anteriors
governs del progrés. A Brasil, tard o d’hora passarà, si Bolsonaro toca alguna
tecla equivocada, per minúscula que siga.
La
reacció de l’estat és la reacció dels poders econòmics i, per tant, la reacció
del sistema. Si es revolten persones, o grups, que qüestionen allò inqüestionable,
garrot i pa dur! La llibertat d’expressió només val a partir de la
socialdemocràcia, i no per a la seua esquerra! Si es revolten persones, o
grups, que demanen tota mena de barbaritats, però que no qüestionen ni volen
canviar l’engranatge econòmic, permissivitat! A més, sempre es poden usar estos
grups per neutralitzar els altres... Ara, allò bonic que ens tocaria fer és
escriure sobre les revoltes de Hong Kong, no? I dic bonic perquè si ningú no
qüestiona el sistema econòmic... es tracta, per tant, només de llibertat?
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada