Com
que crec que ja és sabut per tots, i per totes, quasi m’entren
ganes d’acabar en text ací. A més, què puc dir jo que no s’haja
dit ja? Per començar, cal matissar la por del personal a l’extrema
dreta dient que poden fer dos o tres sumes. Jo no les he fetes,
perquè no estic davant d’una situació que em lleve el son, però
si hi ha algú que ho està passant malament, hauria de posar-se i
calcular els vots del PP d’abans, quan no tenia competència;
després, en les altres eleccions, tornar a realitzar el càlcul
afegint Ciudadanos; finalment, en les més recents, s’hi poden
afegir els innombrables. Segurament, el resultat no variarà massa
des de la primera... Les conclusions que s’hi poden extraure
calmaran qualsevol persona propensa a patir. Amb els partits que es
volen situar a l’esquerra, també hi pot realitzar la mateixa
operació. I, finalment, amb aquells que els més nacionalistes
titllen de nacionalistes-independentistes.
En
el futur més pròxim, ni un bloc governarà mai tranquil, ni
l’altre, tampoc. Crec que l’equilibri no dona per a més, i que
sense el suport del tercer grup no hi haurà un govern fàcil; ni
d’un costat ni de l’altre. D’altra banda, veiem que la vida
dels líders i de les lideresses no és perllonga massa més dels
tres intents d’assalt, i governar agrada. A més, hi ha qui creu
que hi ha partits que sobreviuran al bipartidisme, però jo crec que
no, tot i que Podemas està aguantant com una campiona. Sobre la
resta, i si la intuïció no em traïx, la meua visió és més bé
apocalíptica, ja que, en el fons, es tracta de grups de persones
rebutjades d’altres formacions o, si és vol, d’aprofitats que es
canvien la camisa i fan servir el carisma o l’atractiu d’un líder
més que el de tota l’agrupació.
Per
acabar, i respecte al futur govern, no sé què escriure, ja que la
meua intuïció em diu que es tracta d’un experiment massa arriscat
perquè s’allargue massa temps: els pressupostos s’han de
negociar cada any, i això pesarà perquè ha de participar-hi molta
gent i, per tant, s’endevina un excés d’interessos massa variat
per enfrontar-se a uns anys de crisi –estancament de l’economia,
en el millor dels casos— com els que es preveuen.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada