Hi
ha dies que una persona qualsevol es cansa d’escoltar i de llegir
les estupideses que repetixen i tornen a repetir les xarxes socials,
amb publicacions del tot innocents i, alhora, desinformades. Un dia
d’eixos és hui perquè crec que ja ha arribat l’hora
d’explicar-vos què passa a Amèrica llatina i el perquè de tanta
revolta. Abans, però, vos avance que no té res a vore amb els
Estats Units, almenys de la manera en què brama el ramat.
No
obstant això, sí que he d’anunciar que, de manera indirecta,
afecta tant els americans del nord com els europeus del sud, així
com als seus respectius femenins. L’epicentre està a Venezuela!
Però açò no ho van saber preveure els nostres ben formats
polítics, incloent-hi el rei i tota la tropa. Quan es va pressionar
el govern de Maduro, encara no s’endevinava que tot açò que hi ha
ara passaria de manera ordenada, i encadenada... i encara en queda;
encara! Per vore-ho, calia d’un parell de punts més en els
coeficients intel·lectuals de les elits perquè els arribara a 66.
Venezuela
està menyspreada per l’OPEP, i les seues extraccions de petroli
cauen perquè està mancada de mercat a causa del bloqueig
Nord-americà. El focus de la crisi es pot observar en les tensions
polítiques entre el govern i l’oposició que van avivar estats de
tot arreu en reconéixer Guaidó; fins i tot España. Quan cau la
producció, però es manté la demanda, el preu puja, si no hi ha un
altre mercat que tapone el forat, però eixe preu seguix pujant si el
nou venedor treballa amb uns honoraris més cars que els de
l’anterior subministrador. I Venezuela venia barat als seus millors
amics, i veïns.
Bolivia,
Chile, Ecuador, Colombia... No és broma que tots els alçaments
populars estiguen vinculats a les càrregues impositives sobre
combustibles, però dir la veritat, per a la premsa espanyola i
europea, seria assumir la culpa de la pressió estúpida que
exerciren sobre els respectius governs. Venezuela no ven perquè els
Estats Units denuncien i sancionen els compradors, i els preus
augmenten perquè els nous proveïdors volen fer negoci: cosa normal.
La solució, però, també ha estat la mateixa per a tots: els
governs aportaran més subvencions per pal·liar les alces dels
preus. D’altra banda, això significa que eixos estats hauran
d’augmentar el desequilibri pressupostari i, per tant, s’elevarà
el dèficit i hauran de retallar per altres costats.
Tot
fantàstic, i Trump liderant un món de llumbreres! Però, la solució
també la puc aportar, i n’hi ha dos. La primera, que Trump siga
destituït i que hi governe una persona normal –sense tanta
deficiència. La segona, que caiga Bolsonaro i que Lula torne al
poder, perquè cal recordar que Petrobras és una empresa estatal i
podria tapar el buit veneçolà fins que s’estabilitze el focus. I
tot això si Maduro aguanta perquè, si no ho fa, no crec que un
liberal no allibere els preus del cru, també.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada