dilluns, 21 de desembre de 2015

LES CANONITZACIONS

Una dona malalta de Parkinson, ja en un estat de degeneració acusat, se salva d’empitjorar i, allò que és més important, revertix els símptomes fins que queda com si res: com abans de patir la malaltia. Este succés que pot semblar increïble està documentat i, segons s’ha pogut contrastar, va ocórrer al centre d’Europa, a la clínica de la Maternitat de Paris, l’any 2005.
Una dona, esta de Costa Rica, va ingressar en un hospital amb un greu aneurisma (un coàgul de sang al cervell) i, sense saber com ni perquè, d’un dia a l’altre li va desaparéixer el coàgul. Els metges se’n feien creus ―i mai millor dit― del fenomen, també degudament enregistrat i contrastat, que va ocórrer a l’any 2011.
En el primer cas, el de la religiosa francesa, va succeir perquè la monja, ja molt malmesa, tenia molta fe en el papa Juan Pablo II i, en un moment molt concret de la malaltia, va escriure en un paperet el seu nom, o això diuen perquè la pobra dona ja no podia ni escriure. A partir d’esta data va començar a millorar fins que es va recuperar per complet.
El segon cas, el de la dona de Costa Rica, diuen que sempre havia admirat el papa Juan Pablo II i, fins i tot en el moment més crític de la seua vida, va seguir mantenint la fe. La conseqüència de tanta devoció va ser que, inexplicablement, el seu cervell va sanar i va recobrar la vida normal que feia abans de tindre la malaltia.
Estos dos casos són miracles provats i contrastats per la Comissió de teòlegs per a la Congregació per a la causa dels sants del Vaticà i, per tant, no admeten cap altra lectura. Esta comissió és seriosa i ha contrastat degudament els fets i les informacions, així com els testimonis de familiars, amics, metges i altre personal que va tindre contacte amb les malaltes durant la seua convalescència. La seua decisió, per tant, va a missa.
El vincle del papa Juan Pablo II amb els fets ocorreguts està més que provat i, la conseqüència de tanta bondat i de tanta fe ha estat la finalització del procés de canonització del volgut papa que ―cal recordar― va ser iniciat per un procés d’urgència que no s’havia donat mai fins al moment, ja que no es podia aturar ni un sol segon més una canonització tan demandada, tan clara i tan objectiva. El papa Francisco va rematar la faena l’any passat canonitzant el beat Juan Pablo.
L’altre dia, un amic de Salem em contava que es va curar d’un constipat greu. Feia temps que patia per la seua integritat física perquè, en esternudar, a voltes es colpejava el cap contra el capçal del llit; i la cosa empitjorava! Quan va anar a situar el coixí de manera que evitara el fatal colp, es va adonar que encara hi tenia l’Interviu amb la foto de Belén Esteban. Ell tenia fe en Belén; sempre n’havia tingut. L’endemà es va adonar que la seua salut havia millorat molt i, en un parell de dies, ja estava pràcticament curat. El metge no s’ho podia creure però hi ha nombrosos testimonis que...
 

Salvador Sendra Perelló