dimarts, 1 de desembre de 2015

Política espectacle: necessitem una nova Llei electoral.

Els sociòlegs, els psicòlegs socials, els politòlegs ja fa temps que tenen clar que  durant les campanyes als súbdits, altrament anomenats ciutadans, no ens interessen els debats de les idees ni les confrontacions de les ideologies. Llargs raonaments sobre el com i el perquè de les polítiques que volen portar endavant els candidats produeixen fastig al súbdit/elector. Per tant, durant una campanya electoral, el més important és enviar missatges curts i directes a l’electorat. Missatges que vagen més al cor que a la Raó. Sensibleria, donar imatge propera, parlar sense dir res... La utilització de la imatge, del màrqueting, dels assessors d’imatge, etc., prenen més rellevància que la construcció d’un discurs polític fonamentat amb idees, propostes, etc.
Resulta curiós que els “analistes” de l’actualitat política o els periodistes que segueixen els candidats, després d’un debat, dediquen cada vegada més temps a comentar com anaven vestits els candidats que a les idees exposades, o no, en eixe debat. El color del vestit i de la corbata, la camisa i els complements són d’obligat “anàlisi” per saber qui ha guanyat o perdut. Això, per no parlar de la impostada gestualitat, del somriure fals, de la forma de seure, o de rascar-se el nas. La política ja fa temps que és un espectacle, on guanya el més guapo, el que millor vesteix, el que millor somriu, el que millor actua, el que millor enganya.
El debat de les idees no interessa a ningú. Molta gent és del PP o del P$x€ com és del RM o del Barça, perquè són dels meus, perquè mon pare era..., perquè estan de moda, perquè són els guanyadors ara i ara molen... I a més a més, tots són de centre, sí, centreesquerra, centre-centre, centredreta... però de centre. Perquè l’economia de mercat no es toca, les privatitzacions han de seguir perquè “el que és públic” és un desastre, perquè els extrems són roïns... La ideologia és una i tots la compartim, no hi ha res més enllà, per tant debatre sobre ideologies és perdre el temps.
Aleshores, cal fer-nos una pregunta. Si no hi ha debat d’idees ni confrontació d’ideologies, ¿com s’han d’afrontar les campanyes? Amb més espectacle. Qui més isca a programes d’espectacle, qui més entretinga a la gent, qui més divertit semble, qui més i millors acudits conte, qui més conte de les seues nuvietes, qui més conte de la seua vida privada, etc., més espectacle donarà. Eixir als programes que agraden a la gent, que la gent mira, i es mostrarà proper, un més, els farà guanyar simpaties. Ballar a “El Hormiguero”, contar-li com era la teua primera núvia a Bertín Osborne, comentar partits de futbol amb el teu fill al costat i soltar-li un calbot; això és el que demana la gent a l'era postmort-de-les-ideologies.
Vist el que estem veient –campanyes basura a programes basura-, l’espectacle que ens estan oferint, la gent tan contenta que sembla, que els criteris per votar són tan racionals... Jo tinc una proposta de modificació de la Llei electoral. Cap seria més vàlida, ni més senzilla, ni menys hipòcrita. Fins i tot m’atrevisc que ningú posaria en dubte el resultat mai. Que els presidents del Govern siguen triats després de guanyar el “Gran Hermano candidatos a Presidente del Gobierno”. El poble lliure i sobirà triaria qui deu ser el President després de tres mesos d’espectacle nu i cru.


Òskar "Rabosa".