Una de les
tragèdies més interessants a l’hora d’avaluar els conflictes legals que
resulten de l’aplicació d’un dret allunyat dels costums i de les formes de
comportament natural és la d’Antígona,
de Sòfocles, inserida en el cicle conegut com a tebà. A esta nissaga d’obres,
pertanyen les tragèdies d’Edip; ja sabeu, eixe que va matar son pare i es va
casar amb sa mare, com va predir l’oracle de Delfos en dos ocasions: una a son
pare i l’altra a ell mateix. Però, tot i reconéixer l’atractiu d’esta segona
proposta, la d’Edip, esta volta preferisc endinsar-me en la primera: la d’Antígona.
Llegint un ample
reportatge que duia el periòdic Libération sobre un agricultor i ramader
francés que estan jutjant a Niça per haver transportat, nodrit i allotjat
nombrosos immigrants, em va acudir a la ment la tragèdia en què Antígona va
desobeir el rei Creont perquè en la llei que va aplicar el governant s’havia de
deixar que el cadàver de Polínices romanguera al ras, sense enterrament, a
l’abast de qualsevol animal. Polínices era germà d’Antígona i havia mort en una
baralla amb el seu altre germà, Etèocles —que també va morir—, per aconseguir
el tro de Tebes, cosa que es va considerar com un atac a la ciutat. La situació
del rei Creont era difícil perquè havia de decidir entre obeir o desobeir la
pròpia llei, i va optar per obeir-la, negant així l’enterrament.
La immigració
—la por a la immigració— ha comportat que s’haja legislat de la manera més
rància possible, a corre-cuita per intentar, d’una banda, aturar l’activitat de
les màfies que transporten estes persones, i d’altra, per callar la força
populista que entén que es tracta d’una invasió que ens durà al desastre perquè
no podem atendre tanta gent sense perdre qualitat de vida. Per exemple, sembla
que pot ser un delicte ajudar estes persones a traslladar-se, o allotjar-los i
nodrir-los, així que tingueu-ho en compte: si heu de pujar algú al cotxe,
demaneu-li la documentació abans —per això del Bla-bla car, Rubén
!
La França
normal, l’allunyada de les aterridores propostes de Le Pen, està pendent de la
sort que puga córrer el llaurador i ramader per haver comés el delicte d’ajudar
persones indocumentades; o siga, sers humans il·legals! L’home diu que li han
retirat el vehicle fora de l’horari de treball, i que està avisat de tots els
delictes que comet per la seua desinteressada tasca. El seu hort i el seu ramat
han alimentat centenars de persones, la seua casa i la pallissa n’han allotjat
altres tantes, la furgoneta ha transportat dones i infants perquè pogueren
continuar la seua marxa cap a una vida digna i no foren atropellats a les
autopistes: i tot això de manera desinteressada i sense cap ajuda.
Supose que els
jutges de Niça que decidiran la sentència, quan hagen passat per l’autopista i
hagen vist dones embarassades, xiquets i xiquetes, persones esgotades i mal
nodrides, etc., intentant creuar o buscant un lloc per descansar, a cobert de
la pluja o del sol, hauran vist il·legals que volen furtar-nos les ajudes i la
faena o, en el millor dels casos, enviats de Satanàs que inciten a delinquir
les persones de bé que intenten ajudar-los. Un jutge com cal no faria res per
estes persones, segurament. Un legislador no té cap càrrec de consciència
perquè sempre actua de manera políticament correcta. El llaurador francés aviat
serà un delinqüent que està disposat a reincidir en el crim. Creont, el rei d’Antígona, va caure en desgràcia per
aplicar una llei tan incomprensible als ulls dels déus; però això era molt
abans del cristianisme, quan les deïtats no tenien ànima i, per tant, les
persones no podien tindre moral.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada