dimecres, 25 de gener de 2017

ELS MALSONS CAUSATS PER CRISTIANO RONALDO

Mirant la premsa, hi vaig trobar diferents titulars sobre uns premis que han donat a un seguit de jugadors de futbol. No recorde on va ser l’entrega dels trofeus però era per alguna ciutat important d’Europa, supose que a Suïssa; perquè el sentiment europeu també s’aconseguix amb la piloteta! I havia personatges molt importants que, en el seu temps, havien colpejat amb més gràcia els balons i això els havia atorgat un estatus de figures o, fins i tot, de referents mundials.

Amb les càmeres de mig món i mig enfocant els jugadors i els presentadors de l’acte, sembla ser que els escollits del Barcelona Club de Futbol no hi van ser presents. Hi ha qui diu que no estaven perquè hi havia una certa gelosia mentre que altres defensen que estaven descansant perquè l’endemà tenien un partit molt important. Del Barça no hi va anar ningú, mentre que del Madrid hi va estar quasi tot l’equip. No cal ni que diga que este va ser el club que més premis va rebre.

Cristiano Ronaldo és un jugador del Real Madrid que colpeja molt encertadament les pilotes i les fica a la porteria sense fer maganxes, i per eixa raó li van donar el premi de millor jugador de tot el món. I clar, totes les càmeres l’enfocaven i tothom estava pendent de la gran estrella mediàtica. Ell, ben arregladet, ben afaitat i amb els cabells engominats, va recollir el premi sabent-se un gran triomfador. L’acompanyava una xica guapa, que deu ser la seua nóvia, i un xiquet, que deu ser el seu fill. Ambdós compartien l’escenari de la foto amb la gran estrella.

Sobre la xica, no puc dir res perquè en va passar del tot inadvertida, tot i que segurament esta no era la seua intenció. El xiquet —ai el xiquet!— encara em fa tremolar les cames: duia un trage amb les mànegues tan llargues que no li deixaven ensenyar ni els dits! I això que són pare deu guanyar dinerets com per a comprar-li un vestit digne... Però, i son pare, la gran estrella? Doncs, he tingut malsons esta setmana i pense que va ser ell el culpable. A més de semblar una brillant figura de cera, duia un trage blau clar, creuat, que no em puc traure de la ment. Però, si no recorde malament, amb tots els botonets cordadets! A este xic, ningú l’ha ensenyat a vestir-se? No té mare?

Hi ha certes conductes que col·loquen cada u en el seu lloc, i hàbits que delaten el més pinxo. Un Ferrari, dos Ferrari, tres Ferrari... No sé, no sé però de vegades pense que es confon això de l’elegància amb els diners mentre que esta sol estar més pròxima a la humilitat i a la modèstia que a l’opulència.



Salvador Sendra