dilluns, 3 de juliol de 2017

Neocolonialisme cultural rus.

Un antropòleg nord-americà consigna que a un poblet de la selva ecuatoriana arribà un dirigent d’eixos migblanc i urbanita declamant la necessitat d’oblidar el passat, de mirar al futur a la recerca d’una nova germanor. En anar-se’n els vells del poble digueren que l’home aquell –afortunadament de pas- no havia dit més que collonades; el passat és allò que sabem i que vol que oblidem per esguardar allò que no sabem!

Valga la cosa per enquadrar quelcom de semblant. De manera fortuïta (o no), s’ha passat recentment per Bucarest Alexander Dulghin, un dels ideòlegs de Putin. Com que la història entres els pobles romanés i rus ha estat tumultuosa en els últims segles, cal segons ell, mirar endavant oblidant els errors del passat. Cal cercar allò que uneix i no allò que separa, i allò que uneix a un poble llatí i a un poble eslau és la religió...

I “con la iglesia hemos topado, Sancho”. Cervantes, malgrat el que creu la gent no ho va posar amb majúscules indicant la institució eclesiàstica en general sinó l’església del poble, un edifici que indicava que el palau de Dulcinea, com l’ajuntament, no podia estar lluny. Tots però, copsaren la intenció des del principi. Aquest mateix principi de l’agermanament per la religió el defén ara mateix l’Estat Islàmic. No és nou, l’islamisme com a moviment es reclama universalista. No som àrabs, perses, kurds o turcs sinó musulmans. No som egipcis, libis, tunisians o jordans, som musulmans. No som, per tant, llatins o eslaus, sinó germans ortodoxos i la lluita no pot ni deu ser entre nosaltres sinó contra els nostres enemics; val a dir, Soros o el capitalisme.

Segons Dulghin, i Putin n’està d’acord, val a dir posarà els mitjans d’un gran estat com el rus per fer-ho possible, el capitalisme com a defensor de les llibertats individuals, només duu a la implosió dels pobles, al seu anihilament. Exactament eixes mateixes paraules, implosió i anihilament les fa servir per a la desaparició de l’extinta URSS. Sabem també què en pensa Putin al respecte, que qui no se’n alegra no té cap però que qui no ho lamenta no té cor. És hora de tornar a creure en la família i la pàtria, cosa que molts conservadors catòlics també subscriurien i allí estan ells per mostrar un nou camí, beneït, a més, per la sacrosanta Mare Església ortodoxa.

Els mitjans de comunicació romanesos recullen la visita de Dulghin de manera certament irònica, com la d’un tronat d’altres èpoques. Els periodistes joves reien obertament en moltes de les intervencions de l’ideòleg rus, però molts, gent de mitjana edat si escoltaven o intervenien amb preguntats, amb major atenció.

Es tracta només d’una goteta, un exemple, anar sembrant per collir. Qui vulga, que veja, torna a haver un model alternatiu al capitalisme lliberal occidental, torna a ser rus i compta amb aprovació (se suposa) divina, sinó com a mínim, dels seus representants a la Terra.

Lluís Alemany Giner

Bucarest a 3 de juny del 2017.