No deixa de ser curiós com en gairebé tots els aspectes de la
política, la dreta acaba imposant el seu discurs, o com diria Lakoff, acaba
imposant el seu marc. Lakoff ho analitza prou bé en el seu llibre No penses en un elefant. Ara, no
acabe de veure clar la transposició que fa Lakoff dels models de pare estricte
i de pare protector (nurturant parent model). Sovint pense que és una
simplificació massa evident com a metàfora, i la transposició que fa a la
política un tant forçada.
El que sí que és cert és que la dreta acaba imposant els discursos amb una
facilitat esbalaïdora. Ho fan fàcil. Amb missatges directes, establint un marc
del qual, sovint, les esquerres no saben com eixir o com donar-li la volta. No importa
el que els passe a ells. No importa els escandols en els que puguen estar
enfangats. Sempre trobaran una eixida fàcil i sense embrutar-se massa. I quan
ataquen, ho fan on fan mal. Atac directe al cor o al fetge. Les esquerres
sempre van al darrere i amb la llegua fora.
És clar, no importa qui té raó. Tenir raó en política no significa res.
Perquè importa el missatge i com més curt siga millor. Entenedor, senzill,
directe i que vaja a valors "sagrats". A ser possible que tot el
missatge tinga cabuda en un titular o que ocupe 20 segons en un telediari. No
cal més. Mentre la dreta ho aconsegueix amb facilitat, les esquerres sempre
s'encaboten en un argumentari que sovint ni cap a un titular ni a 20 segons
d'un telediari. I més, sovint són a la defensiva. Tractant de justificar que no
s'estan atacant els valors "sagrats" –com diria Lakoff, pensant en
els elefants-. És clar, en eixe moment, el discurs, el marc, ja l'ha imposat la
dreta.
Tot això ho veig clarament amb el que està passant amb el Decret de
plurilingüisme. És un bon Decret, és sensat, té l'aval de la majoria de centres
que han demanat el nivell més alt i, finalment però no menys important, el
Ministerio de Educación el va donar per bo en acceptar els aclariments de la
Conselleria. Malgrat tot, el PP ha trobat l'ocasió d'encetar una guerra. I amb
tot el que acabem de dir, ¿com pot ser que vagen guanyant-la? Senzillament,
perquè han sabut imposar el seu discurs, el seu marc.
Llibertat. Eixa és la paraula màgica. La llibertat dels pares a elegir la
llengua dels seus fills. Fixeu-vos com en eixe enunciat es reuneixen tots els
requisits per imposar el marc. A la nostra societat no hi ha res més
"sagrat" que la Llibertat. La llibertat és la màxima aspiració de
l'individu com a tal, però també com societat en conjunt. A més a més, és un significant
buit, perquè es defineix en negatiu. Si preguntes a qualsevol persona què és la
Llibertat el més normal és que la definisca en negatiu, és a dir, es defineix
pel que no és llibertat, o en referència a l'absència d'obstacles. Fins i tot,
els pensadors liberals, especialment Issaiah Berlin, creuen que la llibertat
només es pot definir com a negativa. Mentre que la llibertat positiva, sempre
és més difícil d'explicar, incloent-hi en l'àmbit acadèmic.
Una vegada tenim aquests elements, i vist que el primer intent de frenar el
Decret, mitjançant el Ministerio de Educación, va fracassar, havien d'inventar
alguna cosa per atacar-lo. Aquesta vegada, l'opció era obrir un front als jutjats. Posar un
recurs Contenciós-administratiu. No importa el resultat, importa el rebombori.
Vist que el Ministerio havia donat per bones les explicacions de
Conselleria, dubte que des del PP algú pensara que la via contenciosa aconseguiria frenar el Decret. Però, era una victòria segura. Si els Tribunals els donen la raó, han
guanyat defensat la Llibertat. Si els Tribunals no es donen la raó, són uns
guerrers per la Llibertat. El nom del recurs els ve que ni fet a posta,
contenciós-administratiu, que evoca una guerra contra el Govern
catalanista-podemita al que s'ha venut el P$x€. I a més a més, el PP queda com l'únic que
planta cara al catalanisme, com sempre ho han fet.
Si faltava alguna cosa, en el recurs, a la primera de canvi, el TSJ els
dona raó i adopta una mesura cautelar. Una mesura cautelar no és res. Però, ho
han sabut vendre com una gran victòria, com que tenen raó. Victòria que et proporciona titulars gratis,
sense cap mena d'esforç: "El TSJ suspende el Decreto de
plurilingüismo", titular més repetit. I ja té el PP el cercle virtuós per
guanyar la guerra, passe el que passe: 1.- El PP defensa la llibertat dels
pares; 2.- El PP va al contenciós, a la guerra, per la defensa de la Llibertat;
3.- Els Tribunals suspenen el Decret, donen la raó.
Ara, amb una habilitat brutal, reconec que a mi no se m'haguera
ocorregut, demanen que s'execute la suspensió. Açò és, que no s'aplique el Decret.
Un Decret que s'ha suspés s'executa no aplicant-se, si el Consell no l'ha
aplicat, ja està executant la suspensió. És més, si l'aplicara, incorreria en
un delicte de "quebrantament de condemna o mesura cautelar". Però ells insisteixen. No tenen prou en que no s'aplique. Reclamen el seu triomf. Absurde, ridícul, fins i tot estúpid des del punt de vista legal, sí. Però políticament suposa humiliar a l'adversari, un triomf buit de contingut, però potent mediàticament. Una medalla més en defensa de la Llibertat.
En tot aquest procés, el Consell i els partits d'esquerres, no han fet més
que anar a bacs. Explicar que no s'ataca la Llibertat, és entrar en el discurs,
en el marc, del PP i, a més a més, requereix més temps i paraules de les que
caben en un titular i en 20 segons de notícies. Ja balles la música d'ells. Si tens la temptació d'explicar-ho des d'un
punt de vista de Llibertat positiva, ja et pots perdre i de pas es perd la gent
que escolta, en cas de que algú escolte o llegeisca tot el que dius. I en cas de que t'entenga. Batalla perduda.
Encara que el Ministerio et done la raó.
Passe el que passe als Tribunals, no pots guanyar mai. Perquè si els
Tribunals els donen la raó, el Decret serà legal, però no és moral, estàs
atacant la Llibertat. A més a més, la desconfiança amb els jutges és gran. Si
damunt els donen la raó en les mesures cautelar, ja vas a bacs altra vegada.
Explica que les mesures cautelars no pressuposen una resolució sobre el fons de l'assumpte, explica
que el Decret és legal, que al final guanyaràs, etc. Si damunt ataques els jutges ja estàs donant munició pequè t'ataquen si guanyares el contenciós. Altra vegada, ni tot això cap en un titular ni en 20 segons. I passa el mateix amb el tema de l'execució de
la mesura cautelar. Impossible explicar-ho a la gent, i que t'entenga, en un
titular o en 20 segons.
El PP ja no pot perdre aquesta guerra. Si no li donen la raó els
Tribunals, ja ha guanyat: han lluitat fins al final per la Llibertat i han
plantat cara als catalanistes. I si al final els Tribunals els donen la raó...
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada