Un, o una,
ecologista no deu tindre fills! El compromís amb el medi ha de ser la pedra
angular sobre la qual es fonamenta tot ideal ecologista i, com a tal, si es
trenca o se suprimix, s’ensorra tot l’edifici sota el mantell de la demagògia.
Les persones que es consideren ecologistes no deuen tindre fills perquè, què
són els humans sinó uns depredadors insaciables?
Criar un bebè, a
més de l’esforç, requerix d’una bona dosi d’energia; però d’energia elèctrica!
Que si la calefacció, que si els bolquers, que si l’aigua tèbia, que si la
robeta (que de seguida es fa menuda), que si cent etcèteres més. Realment, per
ecologistes que siguen, i conscienciats que estiguen, els pares i les mares, la
despesa que es passa al medi ambient és més bé important.
L’alletament i
les farinetes, però, són la cosa més insignificant del món, si es té com a
finalitat la preservació del medi, perquè això, diuen, només afecta la salut
del nadó que, d’altra banda, s’ofega per l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle
que produïx la pròpia existència. No sé si els petets que es tira, eixos tan graciosos, afectaran també la
malaurada capa d’ozó, com els de les vaques.
Finalment, i per
acabar esta trista història de manipulació maternal i ecològica que ens han estat venent fins ara,
cal dir que el pitjor de tots els mals està per arribar: la creació d’un ésser
depredador i insaciable, o de dos! En el millor dels casos, eixe monstre
consumidor de tota mena de productes pot ser ecologista, també, i alhora criar
altres infants. En el pitjor dels casos, podria no ser-ho i criar. Per dolent i
malvat que esdevinga el nou humà, si no té fills, és bo, i cal recordar allò
que deia Malthus que l’ésser humà creix de manera geomètrica mentre que els
recursos ho fan de manera aritmètica. Quina millor ofrena a la mare natura es
pot fer que, simplement, deixar de criar?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada