dissabte, 4 de novembre del 2017

AGUA PARA TORDOS

Resultat d'imatges de agua para todos
Prou tan poc que no arriba ni per a la famosa dita que “Plou poc però per a tan poc que plou, plou prou”.

Un dia, eixia de l’òpera d’Alicante i, a la façana d’enfront, hi havia un cartell en cada balcó demanant AGUA PARA TODOS. De camí cap a casa, hi havia cartells en qualssevol llocs (tanques d’horts, polígons industrials, ajuntaments, cases particulars...) i, a la ràdio, sembla que no hi havia altra notícia. Es reclamava a Rodríguez, l’aleshores president del Gobierno, que assecarà l’Ebre per traslladar l’aigua a Murcia i a Alicante perquè tots hi tenien dret i la Constitución així ho contemplava. Deien que eixa aigua era per a l’agricultura. Eren temps gloriosos d’entrepans i autobusos, de manifestacions i paella, de Gürtel i Coca-cola.

Ara em sorprén que ningú demane res, o que no ho faça amb la mínima vehemència. Escoltes alguna que altra declaració en alguna emissora on, sense massa gana, es reclama el reg, però sense excés d’ímpetu, la veritat. Tot i que jo pense que estem en un moment gloriós perquè, amb Catalunya intervinguda i amb un partit tan constitucionalista al poder central , ben poc costaria aprovar ara els transvasaments d’aigua des de l’Ebre, o augmentar els de Castilla, aprovar les obres i, fins i tot, començar-les.

Malauradament, la fe ha decaigut tant que ja ni es trauen els santets en processó per reclamar la pluja. Però, com és possible això si ara es té el poder –tot el poder— per actuar? La fe –tota la fe— per a pregar? I pense: no estarien prenent-nos el pèl, eixos que tant ploraven? No estarien aprofitant-se –també— dels pobres i innocents llauradors i jubilats per desestabilitzar el govern central i, de pas, Castilla, Aragón i Catalunya? Ja han passat alguns anys però, si no fóra perquè sé que el Govern de Camps i l’oposició de Rajoy, Cospedal i companyia eren gent bona i religiosa, pensaria que ens estaven enganyant i manipulant.



Salvador Sendra