L’altre dia –i no
cal que em pregunteu ni qui ho escrivia ni on ho feia— vaig llegir l’afirmació
del títol i, realment, no vaig poder fer altra cosa que combregar-hi perquè té
tots els ingredients per a ser certa: transcendentalisme, llenguatge,
interpretació, interiorització, reflexió, i moltes altres que hi podem afegir.
La música és Déu
i nosaltres escoltem el seu missatge, de manera individual, expressat pels seus
deixebles, i el desxifrem amb mètodes propis –la gran majoria de les persones—
o a partir del nostre coneixement estètic i musical, per exemple, si som
entesos. Tant fa escoltar-la en públic com en privat perquè allò que més ens
transmet és tan personal que depén de molts factors, tant d’interns com d’externs.
A partir de l’experiència, podem extraure conclusions que, si volem,
compartirem amb altra gent i ens costarà de descriure perquè és difícil
comunicar les sensacions.
Per als
moviments més deteriorats de l’Islam, la música és el dimoni! Supose que la
seua prohibició la causa, precisament, la llibertat d’interpretació que du
associada, o el simple fet que siga un llenguatge que traspassa la censura i es
filtra per l’enteniment de cada persona, tot i tractar-se, per als no-entesos
–o per alguns dels ateus de la disciplina—, d’una sensació més que d’una
vertadera concatenació de moviments i compassos ben estudiats i distribuïts.
Però ara jo ja
no pense que la música siga Déu perquè, de ser-ho, es tractaria d’un Déu massa
imperfecte i del tot inútil, si atenem que la humanitat necessita de la
comunicació de doble sentit amb les divinitats. En el cas que ho fóra, eixa
relació no estaria només estructurada en un sentit? Però, i si sóc jo qui vull
parlar amb la meua deïtat per demanar-li alguna cosa? I és ací on està l’altre
50% la relació. L’afirmació anterior, la del títol, per interessant que puga
semblar en un principi, no passa la tensió de l’experiència perquè, amb les
noves religions, si ens cal un déu és perquè la seua funció està més vinculada
a escoltar que actuar.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada