dilluns, 8 de gener del 2018

LES MALDATS DE TWITTER

Resultat d'imatges de twiter censorship
Constantment, hi veig aparéixer a la premsa comparacions entre diferents delictes que provenen de fonts totalment diferents i que intenten comparar coses del tot incomparables: delictes de sang amb altres de fiscalitat, delictes d’odi amb penes per excés de velocitat, delictes de rebel·lia amb altres de terrorisme, etc. A tot açò se li pot dir demagògia perquè, com tots i totes sabem –o hauríem de saber—, la demagògia la fan els polítics però no la poden fer els juristes, o no deuen... La seua medicina la van crear a l’Antiga Grècia i es va denominar Lògica. Però açò forma part de la Filosofia i cal recordar que és l’assignatura a destruir en l’educació del conjunt d’Europa!

Però hi ha alguna acusació, i sembla que hi ha hagut fins i tot condemnes, que estan molt relacionades amb l’ús que s’hi fa de les xarxes socials. El cas es troba, per allò que he pogut llegir, majoritàriament vinculat al Twitter, i tot apunta que la xarxa social esmentada és la més perillosa de totes. La solució seria ben fàcil si la gent abandonara el seu ús... No obstant això, i per explicar la meua proposta, he de dir que jo no en tinc, ni crec que me’n òbriga cap, de compte.

Un amic, l’altre dia em deia que m’aniria bé un compte, perquè pensa que sóc àgil i tinc capacitat de síntesi a l’hora d’explicar un problema, o de prendre posició en una opció qualsevol. Doncs, precisament per això no me n’obriré cap, de compte! Hom ha de treballar les habilitats que no li són tan fàcils per poder accedir a una major quantitat de possibilitats. Si se’m donara bé apujar als arbres i, per esta raó, em negarà a caminar, finalment perdria el caminar, el meu cos es deformaria i, finalment, patiria malformacions i altres dolències; i tot això, pensant que sempre hi haguera arbres per trepar.

La utilització de Twitter per a difondre una opinió, ja és en si ja mateix un disbarat. Pense que una persona que es puga explicar amb dos o tres línies, de manera coherent i sense deixar dubtes sobre la seua posició es troba més prop d’un primat que d’un humà tal i com el volem conéixer. Omplint línies i línies, com per exemple en el present cas, sempre es queden fils penjant; doncs imagina’t en un titular! Les idees necessiten de molts arguments per convéncer i de molts detalls per encisar el presumpte convençut.

Però, tal i com he començat el present escrit, crec fermament que el problema dels delictes de Twitter és precisament que no s’hi pot argumentar un pensament complex i, si es vol, revolucionari, en tres línies: els malentesos i les interpretacions dolentes són inherents al format escollit, cosa que supose que els jutges i les jutgesses han d’esbrinar en cada cas. Per contra, esta xarxa ens apunta que la gent llig, però llig un determinat format i uns determinats autors que li provoquen reaccions immediates, o siga, irracionals.


Salvador Sendra