400 articles
escrits en una mena de dietari que l’editor m’ha publicat amb paciència,
benevolència i, a voltes, fins i tot amb interés, han contribuït que un blog,
sense padrins i recolzant-se en un parell d’adreces de Facebook, haja assolit
la xifra de 100.000 entrades! –crec que hauré encertat en els zeros. No em
podeu negar que l’empresa té el seu mèrit...
I he escrit
sobre moltes coses, tantes que, quan parle amb algú, sovint panse: si això ja
ho he escrit. Tantes que no arriben a ser una mil·lèsima part dels temes que es
poden tractar, de moment; tants com combinacions de paraules i de perspectives
se’n poden fer, o siga, infinits. De ciència i de teologia, d’havans i
d’ateisme, de literatura i d’història, de filosofia i de vida quotidiana,
d’amor i d’òpera, de música i de pintura... Enfocats, cadascun d’ells, des de
diversos punts de vista.
Molts han estat
crítics, fins i tot amb els crítics; d’altres, condescendents. Tots ells, tot i
haver-se redactat des d’Amèrica, des d’Àsia, des d’Àfrica o des de gairebé tota
l’Europa occidental, han defugit convertir totes eixes variants geogràfiques en
un blog de viatges. La perspectiva, per tant, ha estat múltiple, però el focus
sempre ha sigut allò que m’ha preocupat, o que he cregut important, allunyant
la moda quan el temps no ha donat per a més.
L’objectiu ha
estat crític i subjectiu: per què negar-ho. El resultat, el que heu pogut
observar. S’ha actuat, per damunt de tot, contra els totalitarismes, tant els
científics com els morals, tant els laics com els d’autoritat, i s’ha buscat
rebatre’ls mitjançant la lògica i les afirmacions pròpies d’aquells i aquelles
que han estat a l’objectiu. Ara bé, tot ha sigut fluït, sense massa esforç i
amb molt de plaer, fins i tot en els escrits més densos i feixucs,
contrarestats amb altres de més plaent i lleugera lectura.
I ho escric hui,
en el dia del llibre, perquè hi ha autors que s’han dedicat a firmar textos que
nosaltres no podrem firmar perquè el format no acompanya. Ara bé, no per això
hem de pensar que un dietari com el present queda lluny d’allò que s’entén com
a literatura, ja que el dinamisme del format i la voluntat per recrear-lo no
lleva que allò que s’hi exposa siga del tot adequat al segle XXI.
100.000, que no
en són poques!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada