Abans d'entrar en unes breus reflexions del bac que s'ha pegat Compromís,
hem de començar per, no sé si era el lema o eslògan, la frase més repetida en
les xarxes. Això d'"Omplim les urnes
de somriures", o alguna cosa semblant. Feia temps que no veia en
política un eslògan més naïf i coent. Em sembla que és una forma de tractar als
electors infantil, tractar-los de xiquets. La situació amb l'arribada de VOX i
l'enduriment del discurs per part del PP i Ciudadanos era massa tensa com per a
somriures i altres tonteries. No sé si "els somriures" han ajudat a
fer que Compromís caiguera, el cert que és que no han ajudat gens a que s'aguante, a més de ser
una horterada insuportable.
Molts comentaris eixiren ahir sobre les causes del bac, i a punt de ser un
gran bac, salvant el P$x€ el Titànic, perdó, vull dir el Botànic. Gairebé totes
cauen en el més fàcil: -coincidència amb les estatals; -vot útil; -efecte
arrossegament; etc. De totes les que he sentit o llegit poques em convencen.
Les he sentit tantes vegades que em semblen els llocs comuns de sempre. Els que valen passe
el que passe, i siga el segle que siga. A més a més, el vot útil, efecte
arrossegament, etc., ha quedat desmuntat per Víctor Maceda a El Temps, en un
article titulat "Els 40.000 fills
del Botànic". Així que oferiré una visió alternativa als llocs comuns.
En primer lloc, el bac ha segut monumental a les Estatals, o només s'ha
aconseguit un escó al Congrés. Ja ho van dir, que Baldoví no era un bon polític
ni un líder, encara sort que ho vaig escriure abans de les eleccions, si no ara
em tractarien d'oportunista. Però fa igual, ho vaig escriure quan pensava que
Baldo estaria (més) acompanyat. I en segon lloc, a les Corts la caiguda no ha
sigut gran, però si tenim en compte que ni un sol escó de Podemos ha anat a
Compromís, i a més se n'ha perdut un, vol dir que hi ha una forta pèrdua de
confiança amb Mónica Oltra. Això amb l'ambient d'optimisme que hi havia, IMPARABLES, es deien, i a més a més,
aspiraven a liderar el Botànic, és a dir, estaven convençuts de sobrepassar al
P$x€.
Sí, dic Mónica Oltra, perquè Mónica Oltra va ser la responsable, com també
es va escriure al seu moment, de l'èxit de Compromís, per capitalitzar
l'atenció i la confiança de la gent, i ara n'ha de ser la responsable de bac.
Mónica Oltra no ha rendibilitzat la vicepresidència del Consell tot i que s'ha
fet més visible que Puig, que en els 4 anys ha mantes un perfil baix. Però els
punts forts de la campanya de Compromís, més enllà dels somriures, han
fracassat.
Per una banda no han capitalitzat la feina al Consell, cosa que sí que ha
fet Ximo Puig –un altre mediocre de perfil baix-. La feina al front de
Vicepresidència amb Benestar, feta per Mónica Oltra, ha quedat diluïda amb el
discurs de l'extremadreta, i ha queda fóra del debat. Ningú ha parat atenció a
eixes coses, i en tot cas, el mèrit ha sigut atribuït a un invisible President.
En educació i cultura, Marzà ha estat valent, però ha entrat en temes on o s'ha
guanyat enemics o les seues els resultaven indiferents; si lleves el tema dels
llibres de text –cosa criticada per mi a aquest bloc-, la resta de mesures han
generat molta polèmica i pocs rèdits polítics. En la Conselleria d'economia no
s'ha fet res notable, és clar, que això de promoure l'Economia del Bé Comú que
volia Climent, a més de ser una proposta teòrica molt naïf, no és més que fum.
La resta de consellers de Compromís ni me'n recorde qui són ni què han fet.
L'altre eix central de la companya de Compromís ha sigut el tema de
l'infrafinançament de la Comunidad
Valenciana. Un tema que seguent de gran importància han gestionat molt
malament. Ja ho vaig comentar al post de Baldo, i no vos avorriré altra vegada
amb el que ja vaig dir allà. Només comentaré perquè l'han gestionat malament.
Hom pot tenir la impressió què Compromís no vol solucionar el tema del
finançament. Prefereix tenir la Comunidad
Valenciana infrafinançada fins al final dels temps. Això perquè quan poden
no posen cap solució, i després són els únics que ploren pel finançament.
Sembla que volen posar el tema eternament damunt la taula, per tal de jugar una
i altravegada la mateixa carta, sense que tinga solució; com una mena Penolope,
teixint de dia i desteixint de nit. A més a més, el tema de l'autopista A7, les
rodalies, el tren Gandia-Dénia, etc., són temes recurrents que la gent vol però
no sembla que siga un ganxo prou important com per a canviar el vot.
Com que la tema de temes coincideixen amb els altres partits que es diuen
d'esquerres, no val la pena esmentar-los. Ni ecologia, ni feminisme, ni
protecció social, etc., són temes que diferencien Compromís de Podemos o P$x€.
No són cartes guanyadores. I els temes importants no Compromís no ha
sabut posar-los al centre del tauler, que diria Gramsci; o el més modern Lacoff
diria que no han sabut establir el frame,
el marc cognitiu perquè eixos temes dominen la campanya.
Podem concloure, que hi ha tres causes internes del bac de Compromís:
- Una campanya naïf volent omplir de somriures les urnes,
tractant, per tant, infantilment els votants;
- Una manca de lideratge, Baldo no és líder, i Oltra, que
és la líder totpoderosa, ha perdut tirada (això mereixeria un post);
- El no saber posar els temes essencials damunt la taula,
que la campanya dels altres gire entorn de les teues propostes;
Per finalitzar, crec que a Compromís també li caldria, com diu
l'articulista més prolífic d'aquest blog Salvador Sendra, un assessor
humanista, i a poder ser que fóra intel·ligent...
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada