Crec que si jo
fora d’algunes comunitats autònomes d’eixes que tenen unes infraestructures
meravelloses, amb autovies gratuïtes i estacions de l’AVE, amb col·legis
públics i hospitals per a una quantitat de persones adequada a les
instal·lacions i als facultatius, amb un finançament que està a l’alçada de la
seua població i de les seues necessitats, i que encara creguera que pague massa
diners per sostindré tot això, crec realment que defensaria la baixada
d’impostos.
Altra cosa seria
si haguera de viure en una autonomia en què s’haguera de pagar per avançar si
conduïxes i vols arribar a hora a qualsevol lloc, o que tinguera els hospitals
col·lapsats en algunes èpoques de l’any, a causa del turisme i els residents
europeus, on es proposara una privatització encoberta del servei, o que hi
haguera comarques amb una població considerable desconnectades del tren i de
les autovies, o que, per no haver, hi haguera pocs autobusos i a deshora... i,
per acabar d’arreglar-ho tot, on hi haguera un desequilibri financer que fera
enrojolir qualsevol persona del món civilitzat, estaria més pendent d’accedir a
unes infraestructures decents que de pensar a baixar impostos.
A més, em fa
molta gràcia que es propose com a única possibilitat per crear empreses i
treball l’afebliment impositiu i que ja ningú no pense que no es pot ubicar cap
empresa seriosa en un lloc on no hi ha carreteres normals, per exemple, o on el
treballador i el transportista hagen de passar tota mena de penúries per poder
arribar a temps a la faena, perdent unes hores precioses que hagueren passat
amb la família, per exemple, o al bar, tant fa. I ho escric perquè, entre tanta
campanya, estic sorprés que alguns partits polítics vinguen a la Marina a
proposar-nos pagar menys impostos per crear més empreses i no s’hagen adonat
que l’única manera d’abaixar-nos-els és la d’equilibrar el finançament
territorial per millorar les nostres condicions de viure i d’emprendre, amb
infraestructures, per exemple.
Si abaixar-nos
els impostos amb les condicions actuals de finançament significa que s’haja d’escollir
per estudiar entre centres concertats religiosos o barracons, s’haja d’atendre
la ciutadania en hospitals i centres de salut de gestió privada o que siga
pràcticament impossible travessar Oliva, Bellreguard o Altea amb el cotxe (i
tot açò passa ara mateix), a mi que me’ls mantiguen perquè no estic segur que,
en cas d’empitjorar més les actuals condicions de vida, puga romandre o opte
per emigrar. Altra cosa seria si es millorara el finançament: aleshores podríem
parlar-ne, dels impostos.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada