dilluns, 20 de maig del 2019

ELS IMPOSTOS A LA MARIA ALTA (I BAIXA)


Resultat d'imatges de IMPUESTOS
Crec que si jo fora d’algunes comunitats autònomes d’eixes que tenen unes infraestructures meravelloses, amb autovies gratuïtes i estacions de l’AVE, amb col·legis públics i hospitals per a una quantitat de persones adequada a les instal·lacions i als facultatius, amb un finançament que està a l’alçada de la seua població i de les seues necessitats, i que encara creguera que pague massa diners per sostindré tot això, crec realment que defensaria la baixada d’impostos.

Altra cosa seria si haguera de viure en una autonomia en què s’haguera de pagar per avançar si conduïxes i vols arribar a hora a qualsevol lloc, o que tinguera els hospitals col·lapsats en algunes èpoques de l’any, a causa del turisme i els residents europeus, on es proposara una privatització encoberta del servei, o que hi haguera comarques amb una població considerable desconnectades del tren i de les autovies, o que, per no haver, hi haguera pocs autobusos i a deshora... i, per acabar d’arreglar-ho tot, on hi haguera un desequilibri financer que fera enrojolir qualsevol persona del món civilitzat, estaria més pendent d’accedir a unes infraestructures decents que de pensar a baixar impostos.

A més, em fa molta gràcia que es propose com a única possibilitat per crear empreses i treball l’afebliment impositiu i que ja ningú no pense que no es pot ubicar cap empresa seriosa en un lloc on no hi ha carreteres normals, per exemple, o on el treballador i el transportista hagen de passar tota mena de penúries per poder arribar a temps a la faena, perdent unes hores precioses que hagueren passat amb la família, per exemple, o al bar, tant fa. I ho escric perquè, entre tanta campanya, estic sorprés que alguns partits polítics vinguen a la Marina a proposar-nos pagar menys impostos per crear més empreses i no s’hagen adonat que l’única manera d’abaixar-nos-els és la d’equilibrar el finançament territorial per millorar les nostres condicions de viure i d’emprendre, amb infraestructures, per exemple.

Si abaixar-nos els impostos amb les condicions actuals de finançament significa que s’haja d’escollir per estudiar entre centres concertats religiosos o barracons, s’haja d’atendre la ciutadania en hospitals i centres de salut de gestió privada o que siga pràcticament impossible travessar Oliva, Bellreguard o Altea amb el cotxe (i tot açò passa ara mateix), a mi que me’ls mantiguen perquè no estic segur que, en cas d’empitjorar més les actuals condicions de vida, puga romandre o opte per emigrar. Altra cosa seria si es millorara el finançament: aleshores podríem parlar-ne, dels impostos.


Salvador Sendra