Un viatge cap a
l’hemisferi sud resulta curiós. Realment, viatjar sempre és interessant però,
en el cas de l’altra meitat del món, allò que sorpén és que, quan cau la nit,
no hi ha referents estel·lars. Perquè encara que no estiguem familiaritzats amb
les constel·lacions i tot això, sí que, quan la contaminació lumínica ens ho
permet, hem mirat el firmament per buscar algunes d’eixes figures. Quan estàs a
l’hemisferi sud, res d’això hi ha, però, a més, a l’Equador es poden divisar
fenòmens del tot estranys –paranormals, en diuen— causats per la rotació de la
Terra combinada amb els reflexos lumínics de les estrelles.
A més allò que
resulta del tot normal és que, quan ací és hivern, al sud és estiu, i a
l’inrevés, i no ens sorprenem quan ho pensem. Un cas curiós, també, si només hi
ha un Sol... Un cultiu estacional que es conree a l’hemisferi nord a la tardor,
per exemple, si es cultiva a l’altra banda del món, no coincidirà en l’època:
és lògic. I això pot passar amb les tarongetes, perquè són un cultiu de la part
de l’any que envolta l’hivern que, en cas de produir-se al sud, ho farien a la
de l’estiu d’ací, aproximadament.
Sud-àfrica és la
culpable de tots els nostres mals! Recordeu.
El meu amic Leo
tenia un bar anomenat La Garrofa on hi havia aigua de València i suc natural de
taronja tot l’any. Sempre em contava que els cítrics d’ací eren millors però,
com que havia de donar el servici, hi havia un temps en què els havia de
comprar sud-africans. Després, quan tornaven a haver-ne, seguia amb els de
proximitat. D’altra banda, des que era xicotet, sempre he escoltat parlar de
crisi, quan es tracta de la taronja, i ja soc majoret.
Els fenòmens
paranormals que es divisen des de l’Equador, no són altra cosa que les
combinacions de les velocitats de rotació de la Terra i de la llum, o siga que
es poden analitzar de manera objectiva amb una mica de seny. Segurament, per
tractar el tema de les tarongetes de Sud-àfrica també en calia una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada