diumenge, 10 de gener de 2016

L’ENTREBANC DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPAÑOL

Les estadístiques i les matemàtiques, en general, són, per a una important part de la població, indiscutibles i clares a l´hora de valorar les dades econòmiques i socials d’un lloc. De fet, per entrar a realitzar qualsevol anàlisi econòmica, indicadors com el PIB, la renta per càpita o l’IPC, per exemple, són fonamentals, però no únics ni aïllats. Se solen fer servir junt a altres xifres que, per als estudiosos, són interessants a l’hora d’explicar les evolucions dels mercats, de les societats o del consum, així com per avaluar el benestar d’un indret determinat.

A España, sembla que ha sorgit un debat a partir de les darreres eleccions, estatals, autonòmiques i locals que gira al voltant de les corridas de bous. Els detractors fan servir el nivell de desenvolupament social i la relació amb la protecció dels animals. Els partidaris, sense massa recursos, fan servir, fins i tot, dades econòmiques. Sobre les vinculades a la pervivència de la raça taurina, vos faré el favor d’evitar-les per ridícules, així com les lligades a les tradicions ancestrals. Les econòmiques, però, es poden avaluar millor.

A Europa, quan volem referir-nos a una societat desenvolupada i benestant, solem mirar cap a Suïssa. Sobre este indret, coincidim que s’hi viu bé i que hi ha diners i felicitat, cosa que apreciem. Però, a què es deu tot este èxit? Doncs, fàcil: crien vaques de llet! Suïssa té una població de vora 8.200.000 habitants i assolix una renta per càpita de 46.500 euros. Mentre, España cria majoritàriament bous de lídia, unes 130.000 femelles i uns 26.000 mascles ―supose que la diferència entre les dos xifres la causa la taxa de mortaldat més elevada entre els mascles, provocada pels matadores―, Suïssa té al voltant de 700.000 vaques de llet. España, per contra, només en té unes 250.000 d’este tipus, o siga, que a cada español li corresponen 0,006 vaques de llet front a les 0,1 que corresponen als suïssos.

Les xifres són clares i contundents, veritat que sí? Ara, allò que cal és aplicar-les per millorar la renta per càpita española que, com veiem, es troba del tot desequilibrada cap a les corridas. Caldria, en un primer pas, canviar el sentit de les ramaderies i, en cas de faltar encara vaques de llet, dedicar una part de les destinades a la producció de carn fins arribar a les xifres competitives lleteres de Suïssa. Amb esta mesura, la renta per càpita española passaria dels 22.500 euros actuals a aproximar-se a la de Suïssa, o això es desprén de la comparació de les estadístiques. No obstant això, per assegurar el nivell de felicitat que comporta l’augment del PIB, potser caldria avaluar la producció de xocolate i de cervesa, també molt vinculats al benestar alpí, si definitivament hi ha una relació directa entre la producció, el consum i el color de cara dels seus habitants.



Salvador Sendra Perelló