dissabte, 11 de març de 2017

L’ESTRUCTURALISME HA MORT: VISCA L’ESTRUCTURALISME!


Si apunte que pertany a una generació perduda, segurament hi haurà gent que se sentirà reflectida i altra que es trobarà inclosa en la definició, com sol passar sovint que es fa una afirmació categòrica d’este tipus. Jo, realment, cada dia n’estic més convençut, i l’exemple el veig quan repasse dos dels esdeveniments que haurien d’haver marcat el nostre caràcter finisecular: el final de la URSS i la unificació alemanya.

A la dècada dels 80, hi va haver el gran esdeveniment de la caiguda del mur del qual, si no recorde malament, hi va haver molt poca gent que no s’alegrara. La gran notícia fou la derrota del socialisme per part del capitalisme i que, a partir d’aleshores, i amb la inestimable ajuda de Nixon, una dècada abans, ja només hi hauria un sol món i se l’anomenaria mercat.

Per eixe temps d’enderrocament de murs i d’unions fraternals de cara al destí, hi havia un sistema lingüístic que triomfava en diferents àrees del pensament: em referisc a l’estructuralisme. Ara, però, eixe sistema intel·lectual es creu superat en la mesura en què s’ha progressat en tots els altres aspectes més pragmàtics, com per exemple, en les unificacions i la globalització. L’estructuralisme estudiava les representacions del món tal i com s’entenien per cada comunitat i la manera en què el grup marcava l’individu en la seua manera d’entendre el seu voltant però, una vegada que el món va passar a tindre una sola interpretació, sense classes socials i sense fronteres, l’estructuralisme ja estava sentenciat.

Ara que pensem a construir murs i a reinterpretar eixa mena de globalització de la manera més local, però que, a més, s’està buscant la fórmula per tornar a l’economia anterior a Nixon a fi de reforçar, en certa mesura, el producte nacional, i que, per descomptat, el futur apunta cap a una altra divisió del món, a gran escala, en dos pols diferents però coincidents en gran mesura als d’abans dels 80, només queda per explicar el perquè.

L’estructuralisme està mort, cridaven a plena veu els nous intel·lectuals. Però, anem a vore: si estem tornant enrere en totes les coses que el donaven per superat, per què no ho podem entendre que la culpa és seua? Doncs, esta podria ser una bona explicació de les noves tendències, no? La proposta, per tant, pot ser tan simple com que eixa teoria estructuralista no ens ha abandonat mai. Tot i que hem cregut avançar, sembla que la nostra manera d’entendre el món encara es tribal, es troba ancorada en l’època en què ens vam educar i es mou guiada per les experiències d’aleshores.

Pense que no hi ha altra explicació per a un món democràtic de persones lliures que són iguals en drets i deures, o siga, per a un món sense classes socials, sense fronteres i amb plena llibertat que, si no he interpretat malament, és el que hi ha des de la caiguda del mur. Per tant, tot apunta que encara roman eixe estructuralisme pel nostre subconscient, i estarà fins que actue la nova generació d’homes (amb plàtan) i dones (amb poma) lliures, iguals, demòcrates i capitalistes globals per superar-lo.


Salvador Sendra