dimecres, 1 de març de 2017

Procediment urgent per desconnectar.

Sembla que els grups independentistes del parlament català han proposat una reforma del reglament del Parlament per tal d'aprovar les "lleis de desconnexió" mitjançant un procediment d'urgència, per tal que el Tribunal Constitucional no puga prohibir la tramitació de les dites lleis. Açò pot ser el camí que porte al fracàs total del procediment, si fins ara la imatge de perseguits els fa guanyar simpaties a l'estranger, açò pot suposar, com bé deia Enric Juliana, que en els fòrums internacionals aquestes simpaties es perden.

Em dóna la sensació que són els petits egos, les petites misèries humanes, les que porten a prendre aquestes decisions tan dolentes. Ningú vol ser inhabilitat, perquè el referèndum no es farà i hi haurà eleccions. Tots pensen, especialment Oriol Junqueras en ser president de la Generalitat després d'aquestes eleccions. Egos. Petites misèries. Creure's l'elegit. Tenir l'orgull de ser President de la Generalitat com a Comunitat Autònoma. Tot açò pot més que el veritable objectiu d'aconseguir un Estat propi.

El que perden de vista els dirigents dels partits polítics catalans és que una condemna de presó a qualsevol d'ells seria el favor més gran que farien des de l'Estat espanyol al procés. Als fòrums internacionals no s'entendria que hi haguera una condemna greu, de presó, per voler decidir en un procés democràtic. Trobarien absolutament desproporcionat que gent que pacíficament vol decidir una qüestió acabe a la presó. Les simpaties augmentarien. Més si front aquestes decisions hi haguera una gran mobilització ciutadana.

També perden de vista que ells, els dirigents, són absolutament prescindibles. Com Mas ha sigut prescindible, renunciant en favor de Puigdemont. El sacrifici de Mas, no ha tingut cap impacte en el procés. Tampoc tindria cap impacte el sacrifici de Junqueras, ni el de Puigdemont –de qui diuen que sap que no tornarà a ser president-, ni el sacrifici de cap altre. Si condemnen a tots ells, altres podran presentar-se i continuar amb l'agenda, si és que hi ha realment una agenda.

La decisió d'aprovar les "lleis de desconnexió" mitjançant un procediment urgent, canviant les regles de joc a meitat partida, no és el camí, encara que semble el més fàcil. Això suposa un groller frau de llei, que no pot anar enlloc, llevat de fer el ridícul. A més a més no servirà de res. És com fer-se trampes al solitari. Si realment es volen aprovar, s'haurien de fer amb desobediència civil, amb totes les conseqüències. I si cal que empresonen algú o que l'inhabiliten, endavant. Com ho assumeixen Mas, Homs, Ortega, Rigau, Forcadell, etc. Si els condemnen, el procés a ulls de qualsevol persona de l'estranger guanyarà legitimitat.

Ghandi pensava que era un honor anar a la presó per una causa justa, va passar alguns anys a la presó i va ser arrestat en moltíssimes ocasions. En cada ocasió guanya legitimitat. També li va afavorir a Mandela el llarguíssim temps que va passar empresonat. Els sacrificis d'ells van fer guanyar legitimitat a la seua causa i que la pressió dins i fora dels respectius Estats els ajudés a véncer.

Si Catalunya, si els dirigents catalans realment volen guanyar aquest pols amb l'Estat, si volen aconseguir un Estat propi, no tenen altre camí: desobediència civil i sacrificis personals. Sense maganxes ni trucs barats. Ara que igual, a segons qui, és demanar-li massa.

Amb el procediment urgent, desconnectaran, però desconnectaran a l'àmbit internacional.


Òskar "Rabosa".