dilluns, 27 de març de 2017

HABLAR EN CRISTIANO, VULVA!

A la premsa hi havia una foto on es veia el famós autobús carabassa del pene i la vulva transitant per New York. Com que no vaig ampliar la imatge, no vaig poder apreciar si estava tot això escrit en anglés o seguia en español, cosa que, per a mi, és molt important. Si els cartells estan escrits en anglés, la cosa té una certa rellevància perquè el missatge implícit és que Dios no solo habla en cristiano. Per contra, si estava escrit en español, significa que realment tenen una raó de ser, eixos que paguen el missatge.

Als Estats Units, la llibertat és important. I sembla que està tan interioritzada per la majoria que s’admet que el mateix president tinga la penosa capacitat de mentir quasi a diari. D’altra banda, no he escoltat res sobre la prohibició de dur burka, burkini o res per l’estil; de fet, allà hi ha gent que s’atrevix fins i tot amb el triquini! (cal dir que, ací, l’única persona que ha reunit el coratge suficient per usar-ne ha estat Ana Obregón) I, si tractem la religió, només cal observar la quantitat de sectes, pseudoreligions i religions que hi conviuen, diguem-ne lliurement.

La religió i la llibertat, però, són una barreja quasi impossible —i he deixat el quasi per si en el futur hi ha algú que desmentix la totalitat—, tot i que poden conviure com l’oli i l’aigua en un mateix recipient. Pensem, per tant, que a l’aigua es troba la llibertat i a l’oli, la religió; sempre per damunt i nodrint la candeleta que il·lumina la Mare de Déu. Ortega y Gasset va resoldre el dilema de la manera més freudiana possible perquè va diferenciar dos àmbits: el de les idees i el de les creences. Les idees es poden modificar mentre que les creences, no. L’únic canvi possible, per tant, es troba d’abaixar les creences a l’àmbit de les idees per poder-les retocar. D’altra banda, sabem que això és impossible perquè es tractaria d’una tasca deshumanitzadora.

I tot açò ve a causa de l’autobús que, de manera simple i estúpida, col·loca la religió en l’àmbit de la raó més evident, perquè els xiquets tenen penis i les xiquetes, vulva; evident, no? Però, què passaria si férem servir el mateix discurs simplista per explicar l’existència de Déu?

--El veus?

--No.

--Doncs, no existix!

I ja no cal seguir perquè la resta, sobra. O per explicar la Santíssima Trinitat... vosaltres mateix podeu fer el diàleg:

--

--

--

Escriure el missatge en español, a New York, haguera estat una contundent victòria de la decència intel·lectual heretada d’Unamuno front a qualsevol altre pensador perquè els newyorkers hagueren pogut adonar-se que la vertadera essència del catolicisme es troba a España. La resta del missatge, i ja de manera implícita, haguera estat molt més fàcil: aprende a hablar en cristiano, vulva!



Salvador Sendra