dimecres, 5 d’abril de 2017

EL VOL DEL FÈNIX

És tard, acabe de revisar la premsa i d'escoltar la ràdio i no em puc explicar tanta deficiència entre els arguments que donen, uns i altres, respecte a la condemna de la xica eixa que ha fet acudits sobre la mort de Carrero Blanco, així com els detalls tan estúpids que s'han exposat de la sentència. M'estranya que ningú haja entrat a analitzar els fonaments jurídics que han fet servir els jutges ni a quina llei s'han referit a l'hora del veredicte. Només he escoltat que estupideses i, per eixa raó, les he hagudes que recollir, passat pel sedàs i fer valer el sentit comú i la racionalitat per intentar explicar-me els fets i el trist desenllaç.
En primer lloc, m'agradaria dir que no estic d'acord amb la condemna, ja que l'humor és prou personal, així com la seua absència, i per si hi ha qui ho dubta, només cal pensar les moltes voltes que se'ns n'ha anat la llengua, més que fóra en privat. Esta volta ha estat en públic, i la humorista ha sigut una xica jove i aparentment normal. La llibertat d'expressió, però, ensopega amb la Llei antiterrorista i amb la Llei mordassa; una per preservar els drets i deures de la ciutadania i l'altra, també, diuen.
Però, vos heu adonat que els grans partits no diuen res sobre este tema? Ni ho diran, tot i que algun estiga en campanya interna i el motiu de la condemna els podria ajudar a fer-se passar per progres. Pense quina legislació hauran emprat els jutges i recorde eixa Llei antiterrorista que intentava aturar qualsevol moviment de suport o propaganda que envoltara el crim. El focus basc estava en el punt de mira i, de fet, han acabat amb això que s'anomenava kale borroka. Fins i tot va haver gent condemnada per publicacions relacionades amb el GRAPO. Ara, estos segons ens semblen elements del passat que la joventut no recorda, ni els no tan joves. Els altres, però, encara estan en el procés d'entrega de les armes, tot i que ja han renunciat a la violència.
Uns i altres van començar la seua activitat en temps de dictadura –eixa època de reconciliació social i creixement econòmic, d'embassaments i de turisme suec a Benidorm- i van seguir ja a la democràcia. Però el cas és que la xica graciosa ha esmentat un acte ocorregut al final del franquisme, on es va assassinar Carrero Blanco, el seu xofer, tot i que ningú l'esmenta, i a un escorta. Però això no és excusa perquè qui va perpetrar el crim encara hui es troba en el llistat negre del govern, mentre que el bàndol sublevat de la Guerrra Civil, no. Les víctimes del terrorisme, per tant, són les actuals i les passades, per dir-ho d'alguna manera, mentre que les del franquisme, no són ni víctimes, com pense que tampoc ho són les del GAL, si atenem l'argumentari del partit que governa.
Respecte als partits polítics, l'un no pot dir res perquè va donar suport a l'altre en l'aprovació de la Llei antiterrorista sense ser-ne plenament conscient, com li sol ocórrer sovint, perquè el passat s'ha tornar present, i alguna que altra organització terrorista estava ja activa en eixa època de pau i d'estabilitat social, de millores generals i d'unitat nacional, anomenada dolçament franquisme. A la resta de partits, als que van votar en contra de dita Llei, recorde que se'ls va dir de tot... La realitat ha canviat: pregunteu-ho sinó a cantants, twiters i tirititers.


Salvador Sendra