Rajoy declararà davant d'un Tribunal.

Resulta que el Tribunal de la Gürtel, a la fi, ha decidit que Rajoy declare com a testimoni. Jo crec que és normal que açò passe, però, no sé, sembla que ací res és normal. Rajoy és el màxim responsable, és el President del PP, i la Cospedal, que és la secretaria general també hauria de declarar, com la resta dels secretaris generals del PP durant els anys investigats per delictes no prescrits.

És de suposar que si hi ha una investigació, que afecta les més altes esferes del partit –els tresorers ho són-, els responsables de controlar el funcionament de totes les esferes, siguen preguntats. Més a unes organitzacions piramidals. Si fora organitzacions cèlul·lars, on les diverses cèl·lules no tenen cap relació jeràrquica les unes amb les altres, seria comprensible que no se li demanaren explicacions. Si en compte d'un partit polític, del que es suposa que és una organització criminal –com és considerat el PP a la Comunitat Valenciana-, parlarem d'una organització mafiosa piramidal –com la família Corleone-, no hi hauria dubte, que el responsable de tot és cap de l'organització –Mariano Rajoy, vull dir, Michael Corleone-.

Però bé, com és un partit polític i els polítics tenen presumpció d'imbecil·litat, perquè mai s'assabenten de res -bé s'assabenten quan llegeixen la premsa i alguns ni això perquè només llegeixen diaris esportius-, hauria de ser normal que almenys els criden en qualitat de testimonis. No sé, per si hagueren vist o detectant, en les seues funcions de dirigir i vigilar, alguna cosa estranya; o, per si casualitat, tingueren alguna cosa a contar i com a ciutadans decents pogueren col·laborar amb la justícia que ells defenen, per complir i fer complir la Bíblia i la Constitució –els llibres sagrats amb els quals creuen fermament i que són allò que volen que adoptem com a model els altres-.

No deuria, per tant, ser motiu d'alarma social que Mariano Rajoy, i fins i tot Doña María Dolores de Cospedal, anaren als jutjats a declarar com a testimonis. Ells van a contar si saben alguna cosa, a col·laborar amb l'administració de justícia, que és el que fa la gent de bé, la gent decent, la gent que compleix amb la Constitució i les Lleis que ens hem donat tots els espanyols (sic). A més a més, és el que faria qualsevol persona de bé que vaja missa, a les processons de Setmana Santa i que compleix amb els manaments de la Bíblia i de la Santa Mare Església. El que fa la gent a valors, els que respecten l'Estat de Dret, els que respecten el bé comú d'España i de "los españoles muy españoles y mucho españoles".

Ara bé, vet ací, que hi ha un gran revol. Hom no pot més que assistir estranyat a aquest gran revol. ¿Quin és el problema? Un home de bé, un home que no furtat res, que no ha tocat cap euro que no siga d'ell, és cridat davant d'un tribunal a col·laborar amb la justícia, i resulta que tot el món s'escarota. Amb tot aquest escarot, resulta que l'home de bé i els seus amics, comencen a parlar de conspiracions, a defensar la innocència, a carregar contra el Tribunal, a carregar contra les acusacions que han demanat la compareixença, contra els mitjans, i contra tot aquell que gose dir que aquest bon home alguna cosa deu saber, perquè si no sap res, és més babau del que sembla.

Veient tot eixe escarot, jo no puc més que preguntar-me: ¿què està passant? Em ve al cap allò de: excusatio non petita, accusatio manifiesta.

Òskar "Rabosa".