dilluns, 24 d’abril de 2017

MACRON, FILLON I HAMON: TOTS PER A UN I UN PER A TOTS!

Escric hui, 23/04/2017, perquè, realment, m’importa poc el resultat de les eleccions franceses. Demà, o esta nit, li lliuraré el text a l’editor perquè crega que l’he redactat una volta sabuts els primers resultats de la primera volta de les estatals. El sistema de dos voltes sembla el més adequat per a la tirania perquè comporta estabilitat en el govern presidencialista, tot i que deixa sense veu directa, com sembla que serà en este cas, el 60% de la població.

A la primera volta, tots els candidats volen que passe Le Pen perquè siga la segona de la nissaga le penista la seua rival. Ella està superant el 20% de la intenció de vot però es troba aïllada de la resta per la seua ideologia i pel seu poc trellat. El discurs de la dona, com ho era el del pare i ho serà el de la filla, es dirigix a la vessant més irracional del cervell humà, on les preguntes no busquen respostes i les respostes no admeten preguntes. Tot és més fàcil quan no cal relacionar causes i efectes d’una manera argumentada i només s’utilitzen frases curtes i exemples —per això diuen que els exemples són el gran descobriment dels demagogs.

Si fóra Melenchon qui passara, jo seria feliç, tot i que l’esquerra francesa és el resultat de la Révolution i, per tant, un niu de jacobins, si exceptuem la Corse. Le Pen va tindre problemes quan va visitar l’illa per fer campanya perquè no la volen. A la Corse sembla que la Révolution no va ser tan clara, ni la Ilustration, tot i que el seu producte més destacat, Napoleon, era d’Ajacciu. La mateixa afirmació em valdria per als territoris d’outre-mer. Una volta que els girondins van perdre, i amb ells es va ensorrar el seu repartiment de l’estat, el sistema electoral francés es pot entendre millor, ja que no hi ha representacions territorials d’importància i, com es va vore fa poc, l’estat pot canviar les regions com i quan li passe pel pirri, sempre que no toque ni la Corse ni la Bretagne.

Canviar l’esquerra per la dreta no és massa difícil: hi ha gent que les confon! De fet, jo tinc parents que han canviat el vot en gairebé cada convocatòria perquè el seu àmbit de visió és sempre el mateix: España. Ara bé, quan eixe àmbit es dividix en porcions, la riquesa territorial aporta també la possibilitat de frenar els productes estatals més extrems, de moderar-los o, com és el cas d’Italia, de potenciar-los. Però a l’estat jacobí això no pot passar res d’això perquè fins i tot la dreta és revolucionària, i aconfessional, allunyada de les propostes i els contrapesos que descriu Chateaubriand des de la seua visió prerevolucionària.

Le Pen ho té ben difícil, malgrat els confosos per la nuit, els pieds noirs, els nostàlgics de Vichy i els islamistes radicals. El sistema francés aguparà tothom a la seua contra i no passarà com a Italia, on la Liga Norte sí que va poder fer costat al govern de Berlusconi. A voltes resulta interessant vore que no hi ha cap sistema electoral perfecte perquè en la imperfecció roman l’essència humana. La resta és ciència, o estadística; o siga, mentida!



Salvador Sendra