dilluns, 11 de juny del 2018

LLUIR UNA BONA INTEL·LIGÈNCIA NO HA DE SER NOMÉS UNA COSA DE L’ESTIU


Resultat d'imatges de inteligencia ejercitar
He de reconéixer que no estic gaire d’acord amb l’obsessió que es compartix, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, per la intel·ligència. Obsessionar-s’hi pot resultar massa dur per a qualsevol persona, ja que la tasca que s’ha de realitzar per assolir-ne, d’intel·ligència, és dura i sol resultar pesada. I, si la persona no és constant, es perd ràpid.

Lluir una bona intel·ligència, a l’estiu, no ha de ser observat com un fet puntual que la gent puga pensar d’aconseguir-la fent unes quantes hores de biblioteca a partir del més de maig. Tampoc hauria de comportar règims baixos en premsa que s’equilibren amb uns quants articles científics; això no és així! Ens hauríem d’empassar assajos tot l’any, per anar bé.

Per aconseguir una intel·ligència que ens permeta lluir-la a l’estiu, al xiringuito, a festes o a alguna terrasseta, s’ha de treballar amb constància. Les mesures que xoc no han estat mai bones, entre altres coses, perquè suposen un desequilibri que, a mig termini, pot ser dolent per al cervell. A més, no s’ha de pensar que una ment bonica només servix per a lluir-la a l’estiu, ni que tan sols valga per a lligar; hem d’anar més enllà i intentar gaudir-la tot l’any.

L’altra opció que hi ha –i que sempre pot resultar un remei tan vàlid com qualsevol altre— és la cirurgia, tant en la injecció de neurones en les zones menys desenvolupades com en la implantació de pròtesis que ens facen un cerebel més interessant a la vista del neci. Jo, de fet, no la desestime perquè, en un futur, qui sap...

Finalment, i com a síntesi de qualsevol pensament equilibrat, cal tindre en compte que una ment bonica no és res si no va acompanyada d’un físic adequat, que sovint se’ns oblida i ens fixem només en allò que s’aprecia a simple conversa! Però sóc sabedor que ja ningú es fixa en els cossos perquè la gent només para atenció en eixes coses més profundes de la persona. Què hi farem? Està clar que vivim en el món de l’interior i que hem deixat relegada l’aparença per a unes poques i residuals contrades.


Salvador Sendra