Hi ha hagut un
canvi en el gobierno que ha passat
del tot desapercebut, però per això estic jo: per parlar-ne! I es tracta del ministerio de comunicación, que sembla
que no l’ostenta la mateixa persona que fa de portavoz. Eixe ministerio
ha de saber explicar les coses que afecten al gobierno fins i tot abans que succeïsquen, per això té una tasca
tan important i ha de ser de màxima confiança del presidente.
El País, periòdic de
referència per la seua imparcialitat, rigor i, sovint, per eixa tensió que el
fa oposar-se al poder, sobretot després de la dura oposició que li hem vist
articular contra el gobierno del
Partido Popular els darrers quatre anys, ha canviat la direcció. Antonio Caño
Barranco, l’anterior director, home de confiança d’Albert Rivera, contribuí amb
la seua imparcial tasca a col·locar l’Albert –i ací no cal que mostreu eixe
somriure maliciós— en el primer plànol de la política estatal. L’anticatalanisme
i la necessitat de dividir la dreta española
van ser les seues premisses per actuar i, fins i tot, avançar, en alguns
aspectes, La Razón o l’ABC.
Mentre
s’acomiadava qualsevol articulista contrari a la línia editorial, el PSOE ni tan
sols apareixia per les seues pàgines perquè ja ningú hi confiava i s’havien de
guanyar la gran estrella emergent i salvadora de la pàtria. Fins i tot Mariano
era un líder encomiable que realitzava una tasca que transcendia la merament
gestora. No podia haver-hi opinió quan hi havia una finalitat superior: només
hi podien haver bons o dolents.
El País, periòdic de
referència per la seua imparcialitat, rigor i, sovint, per eixa tensió que el
fa oposar-se al poder, ha col·locat ara, a la seua direcció, Soledad Gallego-Díaz.
Dos dies li ha durat a Pedro Sánchez l’antic director i portaveu d’Albert
Rivera: ha estat el primer a destituir! Ara, el dihuité ministerio, el de comunicación,
ja té nova ministra i nosaltres, l’avantatge de no haver d’esperar les
publicacions del BOE per assabentar-nos de les coses; comprant El País ho podem tindre tot, al millor
preu i per anticipat!
El periodisme,
com hem pogut comprovar darrerament, és eixa digna professió, totalment
vocacional, que té com a funció informar perquè l’il·lustrat(-da) lector(-a)
adquirisca les eines que li calen per decidir i opinar. Finalment, només queda
a dir que, si ja s’ha augmentat el nombre dels ministerios, curiosament la premsa se n’ha oblidat de comptar el de
la redacció del BOE, però per això estic jo: per fer memòria. Ministra de comunicación: Soledad Gallego-Díaz; la
dihuitena.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada