Allò pitjor que
ha pogut fer la ministra Delgado ha estat dir que les converses filtrades a la
premsa, en què llarga de valent sobre altres jutges, pertanyen a l’àmbit
privat. Sembla que, amb dit argument, pretén que es prenguen per irrellevants
els comentaris fets i que s’abaixe la pressió política i mediàtica que ara hi
ha sobre ella.
Crec que
s’enganya, i ho crec per una simple raó: si pertany a l’àmbit privat és perquè
hi ha un vincle amb Villarejo, dic jo. Altra cosa haguera estat si la senyora
haguera dit que l’havien enviada, o que hi estava per qüestions de treball, o
per alguna investigació que necessitava informació confidencial... En qualsevol
d’estos casos haguera quedat palés que no hi havia relació personal entre
ambdós, sinó que es tractava d’un fet puntual marcat per un esdeveniment
concret.
Dolores Delgado,
però, ha optat per lligar la seua vida privada a la del polèmic comissari,
creient que, així, el pes dels àudios minvaria; tota una errada. Però, a més –i
crec que la seua faena és de fiscal— hauria de saber que les converses privades
poden ser una prova de qualsevol crim. Ella diria que eixe cas només es dóna en
les converses autoritzades –cosa que li deu recordar constantment el seu
estimat Garzón— si han de ser usades com a proves en un judici, però el present
cas no és purament judicial.
L’opinió pública
també jutja, i la premsa, a més dels jutjats. Per això, si el meu cap de
departament m’envia a reunir-me amb alguna persona opaca, obscura o, com és el
cas, ben fosca, jo sempre hi podré adduir que ha estat en el compliment d’una
ordre. Si qui va a la reunió sóc jo, sense cap motivació jeràrquica i, a més,
dic que la cita forma part de l’àmbit privat, estic afirmant que, en la meua
vida privada, em relacione amb mala gent, tot i que siga un exemple de fa huit
anys, com és el cas, i puga argumentar que “eso
era antes, porque pasé una mala racha, pero ahora ya estoy limpia”.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada