Caravaggio, ordinadors, creativitat i art.

L'altre dia escoltava un podcast sobre la vida la Caravaggio. Em va agradar molt, tot i que parlaven de la seua vida, i només em va aportar un pocs detalls però molt interessants. No entraré en els detalls de la seua fascinant vida perquè són ben coneguts la majoria i si no els coneixeu, i voleu saber d'ells, només heu de teclejar al cercador el figura aquest. Escoltant el programa em va venir a la memòria un quadre que és absolutament fascinant, La mort de la Verge.

Totes les obres de Caravaggio són corprenedores, però aquesta per a mi ho és especialment. Per hom que haja estudiat a un col·legi religiós, a més a més amb la Verge de patrona, i educat amb el dogma de l'assumpció, és un tema realment impactant. Hom espera veure quadres com el Tiziano, no com el de Caravaggio.

Caravaggio va revolucionar la pintura amb el tenebrisme. Permeteu-me una digressió: el tenebrisme va tenir com màxims exponents dos valencians, Ribalta i Ribera, bé el primer era nascut a Solsona però va viure i morir a València i el segon era de Xàtiva però va fer carrera a Itàlia i va morir a Nàpols. Ara que està de moda demanar les obres d'art valencianes escampades arreu del món, jo proposaria que les de Ribera tornaren a Xàtiva, ja està bé que les tinguen els putos italians, tot ens ho furten com la Dama d'Elx els espanyols.

Caravaggio va rebre l'encàrrec de pintar el quadre de La mort de la Verge, el dogma de l'assumpció encara no era eixe dogma, d'un advocat del Papa. El quadre una vegada pintat va ser rebutjat. ¿Per pintar la mort de la Verge? No, perquè corria els rumors de què Caravaggio havia gastat com a model un puta ofegada al Tíber. No era d'estranyar. Caravaggio solia gastar putes, amics i gent dels barris més térbols de Roma, on ell vivia, com a models per als seus quadres religiosos. Fer servir gent de baixa estofa per a personatges sacres. Humanitzar els personatges sacres alhora que s'eleva a sacra a la gent més baixa.

Això em fa pensar amb un tema recent, i del que volia escriure però no trobava el fil argumental, la creativitat i la intel·ligència artificial. Darrerament s'han anunciat a bombo i platerets que per fi la intel·ligència artificial (AI) és capaç de fer art. Es parla d'un "quadre" fet per un ordinador que és un retrat d'un home fet com si el pintara Rembrandt; per una altra banda, es parla d'un quadre abstracte que els experts no poden diferència si està fet per un ordinador o per un humà –cosa que parla molt mal dels artistes i dels "experts", i que dóna tota la raó a Jean Baudrillard (ja parlarem d'ell) en El complot del arte-, on ve a dir que l'art ha quedat com una mena cosa per a iniciats que no en tenen ni puta idea i no són més que farsants; i finalment, una peça musical feta per ordinador i que sona com si l'haguera composta Bach.

És art el que fa un ordinador? Un ordinador que simula Rembrandt o Bach o que posa taques de colors aleatòriament, és un artista? He llegit alguns articles que parlen de la creativitat i que els ordinadors, o l'AI, poden tenir creativitat. Distingeixen per això dos tipus de creativitat: a) la creativitat que ve de la imitació d'allò que ja ha sigut creat; b) aquella creativitat, que és fins i tot rara entre els humans, que és capaç de trencar paradigmes. Els ordinadors serien capaços de fer la primera, segons els experts, però mai assolirien la segona. Jo negue la primera, també.

Quan a ordinador se li posen totes les obres de Bach i li diuen que compose una obra com si fóra Bach, o se li posen totes les obres Rembrandt i li diuen que agafe una imatge d'una persona actual i la reproduïsca com si fóra Rembrandt, ¿està creant? ¿Quin criteri té per seleccionar les notes? ¿Quines emocions vol transmetre l'ordinador? ¿Quin posicionament ètic vol transmetre? ¿Quina visió del Món té un ordinador? Per molt que evolucione l'AI, un ordinador no farà mai Art. Mai podrà fer com Caravaggio i jugar amb els conceptes, ni fer un Rembrandt encara que puga imitar-lo.

Pdt: Per cert, que una persona pague més de 400.000 € per un retrat fet per ordinador imitant a Rembrandt demostra com de subnormal és la gent i quantes ganes té de tirar diners. I com  de mal està el món de l'art.

Òskar "Rabosa".