L'aparició amb força de VOX a Andalusia ha provocat
un terratrémol mediàtic i també als sectors de l'esquerra que anuncien una
tornada del feixisme. Pel periodisme oficial és l'oportunitat que esperaven per
reforçar el missatge oficial del règim. Eixa mescla
progre-capitalismed'amiguets-nacionalistaespanyol que tan bé va al "centre
polític espanyol", des del PSOE a fins las més moderats Peperos, que tan
bé expliquen els mitjans des de eldiario.es a El Espanyol, passant per El País,
El Mundo, El Confidencial, etc.
A altres posts ja he comentat el perquè de
l'aparició de l'extrema dreta a Europa. Bàsicament, la idea que he desenvolupat
és que les esquerres han perdut els seus referents, han anat cedint terreny, acceptant la ideologia neoliberal dominant en l'àmbit econòmic i fent bandera
d'algunes qüestions socials, que en realitat no afecten al nucli de l'economia.
Les qüestions que han sigut preponderants per l'esquerra han quedat en àmbits
com el feminisme, el canvi climàtic, la immigració... En cap moment han posat
en dubte la base neoliberal del sistema, i el mal que està fent la UE a les classes
mitjanes i baixes, en bé de les multinacionals.
La darrera crisi ha provocat que molta gent haja
percebut un malestar amb el sistema. Com deia als posts on tractava aquests temes, la gent sap que alguna cosa no va bé, que no està a gust, que els estan
estafant, encara que no sapiguem molt bé què. Ho perceben, ho viuen, ho senten.
No creuen amb el sistema. L'èxit de les "fake news" i de la
post-veritat ve perquè ja no es confia, i amb motius, amb el sistema. Com els
partits d'esquerres sistèmics han entrat "al joc neoliberal", són rebutjats. Més quan els
postulats que ells defenen, o no solucionen res o creen més malestar que
altra cosa.
Ara bé, no tots els fenòmens d'ultradreta són iguals, i a vegades es posa com ultradreta coses que realment no ho són. No és el mateix
Orban, que Bolsonaro, que AfD, o Amanèixer Daurat a Grècia, o la Lega, VOX, FN
a França, etc. La simplificació no ajuda, i no tots tenen les mateixes
motivacions, els mateixos interessos... Hi ha molts que els diuen ultradreta i
són postulats semblants als del PP de Casado, es a dir,
ultraconservadors-nacionalistes amb els temes socials i liberals amb
l'econòmic, mentre que altres són profundament antiliberals, nacionalistes i
tradicionalistes. Altres simplement es mouen per afanys de poder i
"glòria" personals, no són més que narcisistes. Bolsonaro i Trump
encaixarien en eixe darrer perfil. La denominació d'extrema dreta amaga i emmascara
les diferències, com si tot fora el mateix. Steve Bannon tracta d'ajuntar a
Europa tots els grups, però li està costant més del que era previsible, donades
totes aquestes diferències.
VOX ha arribat, i sembla que ha sorprés a tothom.
"Espanya està lliure de l'extremadreta" és deia amb joia pels apologetes
de la II Restauració Borbònica. Ni què dir que el mèrit era de rei emèrit i
l'exemplar transició espanyola. Però no. La ultradreta existia. Era viva i vivia
dins del PP. A l'entrar el PP en descomposició, la ultradreta ha reclamat la
seua veu. I si bé han hagut de passar 5 anys perquè eixa veu entrara en força
amb les institucions, finalment ha arribat.
VOX és un partit peculiar, la gent que està al
capdavant, és gent relativament jove, que recull un cert enyor pel franquisme
(nacional-catolicisme amb cabdillisme), una obsessió amb el comunisme, que
veuen per tot arreu, un cert tradicionalisme "cañí", i a més a més,
agafen l'estendard contra tot allò que l'esquerra i els progres fan bandera:
feminisme, animalisme, immigració, etc. Amb tot açò adjunten un programa
econòmic de tall liberal, encara que no ho tenen clar perquè estan un gurú
econòmic que els perfile el programa econòmic de cara l'any electoral en el qual hem
entrat. Els mitjans s'estranyen, o fan que s'estranyen, que eixe discurs arribe
a tanta gent (400.000 persones a l'Andalusia).
Una de les coses a les quals s'han tirat tots els
mitjans i empreses de fer enquestes, és saber qui vota a VOX. Fer un perfil del
votant de VOX. Diuen que és home, de mitjana edat, 35-45 anys, i classe mitjana. Es
pot intuir que és gent que vol canvis radicals, que nota que com a classe
mitjana, ha perdut nivell de vida, que es veu asfixiat pel sistema que tira
damunt d'ell tota la càrrega. Decebut per la corrupció del Partit Popular. Què
els agraden la cacera, els bous o les tradicions religioses i es senten
perseguits, i que la correcció política impedeix que cap altre partit els
defense. A més a més, es senten atacs pel feminisme, es senten en el centre de
la diana pel fet de ser homes. I finalment, els ha tocat el tema de la unitat
nacional. Són tractats com a criminals quan ells senten que fan les coses que
els dóna identitat.
Fins ara, els votants de VOX són rebotats del PP en
la seua gran majoria. I això no és d'extranyar. A Europa, els votants de
partits d'ultradreta no tenen aquests perfils, ja molt classe treballadora i
mitjana-baixa, això que anomenen els perdedors de la globalització, exvotants
de partits d'esquerres. Mentre VOX siga un partit de exvotants del PP no és cap
problema. Caldrà veure si VOX pot fer el salt i convertir-se amb un partit de
"classes populars", treballadors, gent de poble, classe mitjana baixa
que anirà a menys, joves desencantats dels partits majoritaris, etc. Supose que
per això van de la mà amb Bannon. Bannon ho va fer amb Trump. Trump va connectar
amb les classes populars estatunidenques i Bannon li va dirigir la campanya. Ho farà VOX?
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada