L’afició pel
gimnàs i per l’esport desmesurat dels maduritos
i d’alguns jóvens està desbaratant el panorama polític actual, i el mediàtic,
de pas. No és normal que la gent faça servir el preciós temps de què es disposa
per cultivar l’intel·lecte i les relacions amb l’art en general, incloent-hi la
literatura i la música contemporània, per suar en un espai tancat o per córrer
controlat per un dispositiu mòbil. I encara hi ha qui diu que el món pot
millorar! Des del meu punt de vista, l’única manera de començar el canvi necessari
és invertint en l’oci; o siga, deixar de suar per no-res, i de produir
testosterona (els més jóvens), i començar una nova afició lligada a la
literatura i a la conversa.
Dita hormona es
produïx de manera natural en els testicles, crec recordar, i a certa edat deixa
de segregar-se. Quan això passa, l’exercici ajuda a mantenir-ne un nivell
acceptable, com també ho pot fer la medicina. La cosa és que, ens agrade o no,
és quasi tan masculina com la barba, si més no, pel seu lloc de producció. No
és estrany, per tant, la fixació d’alguns a remarcar això dels cojones quan no poden aportar altra raó.
La política ja
està lligada a la testosterona pel tomb que està fent cap a la masculinitat,
així com la solució a molts problemes, que també s’arreglen amb dos cojones. Calen hòmens de veritat per
traure’ns dels embolics on ens han ficat eixos, i eixes, que no han assolit els
nivells bàsics de l’hormona de referència i, per eixa raó, s’ha d’anar a buscar
els escollits a llocs tan emblemàtics com l’àmbit marcial: tant fa que siga
esportiu com d’altres vessants.
Ara bé, si
pensem que amb l’estimulació també s’hi pot aconseguir, la bellesa ens pot
ajudar, i esta ha de ser femenina perquè sinó no s’hi val: cal per fer els
informatius amb xiques, buscar candidates de segona fila per als partits
polítics i afegir-ne al públic dels mítings. Perquè, amb un món que està
derivant acceleradament cap als cojones
i que deixa de banda altres parts més febles com puguen ser l’intel·lecte o la
racionalitat, tot s’hi ha d’adequar perquè funcione d’acord amb les eleccions
viscerals –o ereccions...
Jo escric açò
perquè no vull que penseu que només ho saben els manipuladors de les xarxes,
els politòlegs o els dels grans mitjans de comunicació. A més, i com sempre que
puc, he aportat la solució, tot i que crec que es tracta d’una proposició
impossible. Assumisc això i, de pas, vos deixe perquè m’he de posar al dia per
als nous temps: me’n vaig al gimnàs!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada