Com que només es
pot escriure sobre Venezuela, doncs ens hem d’animar a fer-no, no? No és un
tema, el de la política, que m’agrade massa per esforçar l’intel·lecte, però si
s’ha de fer, es fa; sense gana, això sí. Desconec Venezuela i desconec Maduro.
Conec el problema de la immigració perquè a Perú hi havia molta gent que havia
creuat la frontera i Lima estava pendent de la situació del país veí. En cap
cas, però, ho veien com un allau, o com una invasió: allí, les coses no es
veuen així i, normalment, la gent accepta l’altra gent. Si que s’apuntava un
augment de la prostitució i d’activitats comercials més innovadores, però
s’hauria d’estudiar la raó de la primera.
Ací, però, se’n
parla molt; potser massa... Total, passe allò que passe, d’ací a poc de temps
ningú no se’n recordarà i el poble americà se les haurà d’empassar tot sol. A
més, crec que no hi ha una raó exportable, ni bàsica, ni ètica per parlar-ne
seriosament perquè, si Venezuela és una dictadura, i s’ha de tractar com a tal,
crec que Xina també ho és, i l’Aràbia Saudita, per exemple. No obstant això, el
tractament no és el mateix i, per tant, on està la línia que marca el protocol
d’actuació? En el respecte als drets humans? En la qualitat democràtica? –esta,
però, queda descartada si no hi ha democràcia.
A Rússia hi ha
democràcia plena, si atenem el tracte que se li ret, i al Marroc; i s’hi
respecten els drets humans, com a Turquia. Les crítiques envers els seus règims
–que n’hi van haver— van ser poques i breus. A Venezuela, però, hi ha estats
que hi volen ajudar i que, fins i tot, podrien fer una acció militar per
retornar la veu al poble. Sobre açò tenim l’aval d’altres intervencions,
impol·lutes, com a l’Iraq, a Líbia, a l’Afganistan o en alguns indrets
d’Àfrica. En tots ells hi ha una democràcia rotunda!
Ara, però, i per
acabar, voldria pensar que, a més de ser rigorosos quant a protocols econòmics i
seguretat legal per atraure inversions, els estats haurien d’explicar-nos on
està l’”eje del mal” perquè poguérem
preveure si els drets humans són els mateixos a l’Àfrica que a l’Amèrica o a
Europa, i perquè poguérem saber si la qualitat de la democràcia existix sense
votacions, o si a una monarquia tirànica que estiuege a Marbella, per exemple,
se li poden confiscar els béns fins que convoque eleccions democràtiques.
Realment, crec que la ciutadania no pot entendre res d’açò perquè no hi ha res
per entendre: ni protocol, ni cap, ni peus!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada