En acabar de dinar a Gata, al restaurant Arrels, demane per un lloc on prendre altre café, un whisky i poder fumar un Hupmann Magnum 54 que havia comprat feia uns dies a Barcelona. M’assenyalen que carrer avall hi ha una cafeteria que té taules al carrer i hi ha ombra. Baixe uns quants metres, mirant al Mongó i, efectivament, hi trobe l’indret.
A la taula del meu costat hi ha un grup d’hòmens heterosexuals; uns més masculins que altres. Incidisc en este punt perquè mentre uns parlen sobre algunes coses del treball, n’hi ha un que només ho fa de fel·lacions i dels diners que paga per cada una. També explica el temps que dedica a cada sessió... M’agradaria saber si també li ho explica a la seua muller en arribar a casa, afegint-hi els detalls i els horaris. De tots, és l’únic que parla castellà.
A banda de l’anècdota fel·lativa, hi ha la cosa interessant: una taula on gent del tot diversa s’ajunta per prendre una copa, o dos, i parlar de tot. Pare atenció i les altres persones comencen a parlar del PSAN mentre el fel·latiu brofega per l’altra banda. Al poc de temps, abandona el grup; puja al cotxe i se’n va, segurament a alguna «reunió de treball». Una part del grup continua parlant. Esta volta ho fa sobre un tema d’actualitat: el nom del poliesportiu i la polèmica de la seua denominació.
Entre ells hi ha una persona coneguda. Sembla que saben de què parlen. Passa l’alcalde i s’atura a saludar-los. De dret, els explica alguna cosa que li demanen i, quan fa una estona que hi està, s’acomiada. La resta seguix parlant sobre altres temes que ja no són les fel·lacions perquè el fel·latiu se n’ha anat mitja hora abans, després d’usar la metàfora del gelat per a explicar el mètode més adequat. El tema ara és l’escassa implicació de la joventut en la vida pública i la seua ignorància sobre el seu funcionament. Ningú no ha critiquejat l’alcalde ni ha puntualitzar res d’allò que ha dit. Parlen sobre les eleccions europees.
Finalment, cal afegir la cosa més important de tota la situació: en una taula d’un poble per on hi han passat quasi una dotzena d’hòmens heterosexuals d’entre quaranta i setanta anys s’ha parlat de tot, d’ací i d’allà, les persones s’han pres tot el temps del món per a argumentar i explicar, ningú no ha tallat ni destorbat la intervenció de l’altre i ningú no ha mirat el telèfon en dos hores! En dos hores, cavallers!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada