La literatura postescolàsctica necessita d’una Summa semblant a la d’Aquino, però adaptada a les peculiaritats del segle XXI. Hem d’acceptar que Tomàs ho havia d’escriure tot perquè els seus lectors no disposaven de les noves tecnologies. Hui, amb les emoticones, nosaltres tenim la meitat de la faena feta ;-). Amb les característiques de la nova tecnologia, l’obra magna del sant hui es podria exposar en algun museu de Guadalest: el de les miniatures, mateix! :-o
Els diferents plànols que et permeten afegir les emocions plasmades en les caretes que envolten cada text ens demostren la barreja de les dues funcions: allò escrit i aquell que ho escriu, com els dos vessants que es barregen en la postescolàstica: el conservadorisme i el liberalisme. Les qualitats humanes són inextricables!
El coeficient intel·lectual i la capacitat de concentració de les noves generacions són sorprenents perquè els bons entenedors amb poques vocals en tenen suficient. A més, sempre podem retornar al Mite del Diluvi, on la manca de dites vocals en el seu idioma original va propiciar les múltiples interpretacions del relat: des de l’allau de persones fins al diluvi d’aigua –que tot s’ha de dir—, i sense comptar les interpretacions intermèdies. :-D
Llegir avorrix, però la literatura s’hi pot adaptar amb un seguit de textos breus sense vocals i carregats d’emoticones, en una mena de post-postmodernitat. Finalment, s’ha de pensar que la societat altament qualificada pot desenvolupar una literatura basada en l’oralitat, com en l’Edat Mitjana; ja sabeu: o rondalla o teatre. De rondalla, de deu segons tirant per alt, i de teatre, de TikTok mateix. La manca de text augmenta la interpretació i, per tant, la fantasia –podeu llegir dogma. Tot és possible i tot està per fer. ;-p
Salvador Sendra, crític literari postescolàstic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada