dilluns, 20 d’abril de 2015

AMÉN

Hi ha una expressió molt recorreguda que, poc dalt o baix, resa així: «Que s’ature el món que jo baixe». Doncs, bé; el món ja s’ha aturat, de nou! I ho va fer en esta part del planeta on es torna a ensenyar religió a l’escola, junt amb la ciència, les matemàtiques, els idiomes... Realment, hi ha qui pensa que cal abaixar-se’n, fins i tot amb el món en marxa.
Vos imagineu una classe de ciència on s’estudie Galileo Galilei o Einstein i, després, altra de religió on s’estudie la transsubstanciació? Doncs, això, amb el nou sistema educatiu d’excel·lència que posarà els estudiants españoles a l’alçada dels més avançats europeus, o xinesos, o finlandesos (que ara estan de moda perquè ja no escriuen). Jo, sincerament, pense que si l’estudiant español resol les incongruències del sistema, realment és un estudiant modèlic.
El inquisidors religiosos condemnaren Galileo i el feren desdir-se de les conclusions extretes arran del descobriments i els escorcolls científics que realitzà. L’home va haver de desmentir allò que hi havia investigat, simplement per salvar la pell; i va fer bé! Segles després, les seues teories s’ensenyaren com a bones, tot i que l’enfrontament amb la religió és encara hui un fet.
La transsubstanciació és la transformació de la matèria. En cada missa, el rector ―o qui la faça― agarra una hòstia, diu unes paraules que la transformen en carn i, després, se la menja: es tracta de la carn de Jesús. Un rector no pot ser vegetarià, doncs, però tampoc és correcte acusar-lo d’antropofàgia perquè, realment, Déu està en tots els llocs. No obstant això, esta transsubstanciació no es pot entendre sense tindre en compte la física aristotèlica, on el món s’explica mitjançant la relació entre la matèria i la forma, com tampoc es poden entendre els miracles des d’altra òptica. El món està immòbil i la percepció del moviment és només això: una percepció.
Explicar religió a l’escola és explicar l’aristotelisme, que era molt modern en el seu temps però ja han passat vora dos mil quatre-cents anys. Jo entenc que Jesús, de saber llegir i escriure, s’hauria assabentat d’estes cosetes, però no cal fer oposicions per ser profeta. De tota manera, des d’este últim, n’han passat dos mil, i la moda sempre ha rodat i seguix rodant, almenys en les passarel·les. Però, jo pense que ho haurien d’ensenyar en sànscrit, per ser-ne del tot fidels, i deixar de banda l’anglés.
Per mi no hi ha cap problema de tornar a Aristòtil, ans al contrari: em motiva la idea. El presagi el vaig tindre quan, en un curs d’estiu, per a mestres, la Consejería de Educación de la Comunidad Valenciana explicava els miracles de la Verge, que tampoc es poden explicar des d’altra ciència que la d’Aristòtil. Com veieu, es tracta d’un sistema educatiu d’avantguarda del qual espere no ser jo l’únic defensor perquè m’agrada Aristòtil, Jesús, la Verge, l’Església i la moda.
 
 
Salvador Sendra Perelló