dimecres, 29 d’abril de 2015

Vicent Baydal i la il·lusió del control històric.

Veig en el FB un article de eldiario.es titulat: Baydal, l'investigador d'Oxford que explica la corrupció valenciana mirant al passat. Qui va compartir l’article destaca la frase que el clou:
Els grans canvis socials no són mai ràpids i cal perseverança, paciència i un bon full de ruta, eixa és una de les principals lliçons de la història.
Ara analitzem la frase de Baydal:
a) “Els grans canvis socials no són mai ràpids”: cert, una tautologia que no cal ni comentar. Ara bé, d’eixa qüestió cal en primer lloc saber que s’entén canvis socials. Òbviament, els grans canvis socials són els que comporten un canvi de paradigma, un canvi en la estructura de la societat, en el mode de viure i de pensar de la societat, i és indiscutible que prenen temps.

b) “i cal perseverança, paciència i un bon full de ruta”: suposa que els canvis socials poden estar guiats, poden ser dissenyat i implementats per una persona o per un grup de persones, que treballen molt, que no tinguen pressa i que tinguen un pla ben establert amb un cronograma. És a dir, han de tenir el control dels canvis i ser constants i pacients a l’hora d’implementar el pla.

c) “eixa és una de les principals lliçons de la història.” La Història sempre ens ensenya això, diu Baydal. Però, és cert? Quina gran canvi social ha tingut eixos elements?
Senyalem breument alguns grans canvis socials que han tingut lloc al llarg de la Història per vorer si reuneixen aquests elements.
1) El primer gran canvi social en la Història, va tenir lloc fa uns 10.000 anys quan l’esser humà comença el cultiu de terres i la domesticació d’animals i a fer assentaments estables. Això passa alhora a diverses parts del món, al Creixent fèrtil, a diversos llocs de Xina i de l’Índia. En tots els llocs aquests assentaments acaben desenvolupant-se les primeres civilitzacions, naixen les ciutats-estats i després un imperi. Creu algú que aquest gran canvi social tenia un full de ruta, i va ser implementat amb perseverança i paciència? És a dir, hi havia algú que anant a recollir fruïts o de cacera va pensar: mira inventarem la domesticació d’animals i plantes, després no caldrà que ens movem del territori i així farem grups humans més grans i crearem ciutats, jo no acabaré la tasca però si faig tot açò, el meu rebesnét tindrà un imperi. Veritat que no? Doncs, d’ahí no es pot extraure cap lliçó.

2) Quan un home, probablement un rabí, va començar a predicar un judaisme ortodox i va ser crucificat per oposar-se al poder de Roma (d’altra banda no haguera estat crucificat), penseu que ell tenia un full de ruta i que pensava que la perseverança i la paciència dels seus deixebles portarien a crear una religió nova i que seria la religió l’Imperi romà? Pensava Saule de Tars que el cristianisme acabaria creant un Papat? Tenien un full de ruta de per estendre el cristianisme per tot el món? Òbviament, no.

3) Quan a l’Edat Mitjana s’inventen les patents, quan més tard el protestantisme i especialment el calvinisme descobreixen l’individu com a centre del món, quan Locke diu que el contracte social es fa per establir les relacions de propietat, quan Adam Smith escriu sobre les riqueses de les nacions, quan la Il·lustració descobreix la raó, quan Watt inventa la màquina de vapor que deixaria enrere els petits tallers donant pas a les fàbriques, quan es produeix la Revolució americana i la francesa... hi ha via un full ruta que desemboca en la societat capitalista? Òbviament, no.
Deixe eixos tres exemples, però no són els únics, i afirme –per a que ho discutim si vos ve de gust- que ningun gran canvi social, ha sigut mitjançant perseverança, paciència i un bon full de ruta, la Història mostra –que no ensenya- justament el contrari.
Em sembla que si Baydal ha aprés eixa lliçó de la Història, poc ha aprés tot i ser investigador a Oxford. Els grans canvis socials no han tingut mai un full de ruta, són lents perquè la història és lenta, per això és Història, i la perseverança i la paciència tenen el mateix a veure amb els grans canvis que la deixadesa i la impaciència. Aquesta és una frase d’eixes grandiloqüents, que et deixa bocabadat quan l’escoltes, però que si penses dos segons, t'adones que és un de tants llocs comuns i de tantes estupideses com: Cuando deseas algo, todo el Universo conspira para que realices tu deseo del Pablo Coelho.
A més a més, cau a la il·lusió del control, açò és, creure que la intervenció d'hom té influència en coses en les quals no té cap influència. La il·lusió del control la defineix molt bé Antonio Turiel al seu blog The Oil Crash, un post titulat justament així “La ilusión del control”, diu:
la fe ciega en el poder omnímodo del hombre nos lleva a creer que controlamos procesos que escapan por completo a nuestro control, e incluso a nuestra comprensión simplemente porque no queremos mirarlos con objetividad. Como sociedad, somos obsesos del control, y no nos damos cuenta de la pequeñez de la Humanidad delante de los enormes procesos que hemos desatado.
No hi ha ruta que valga. Tot full de ruta per a grans canvis socials està condemnada al fracàs. L’enginyeria social, la propaganda, etc., acumulen fracassos i els suposats èxits, no són grans canvis socials i ho són perquè tenen un substrat que no depén del control. Si no fora així, el marxisme-leninisme de l'URSS encara continuaria, també els nazis haguera triomfat. Tots ells tenien una fulla ruta, molta propaganda i enginyeria social, però el substrat on es volien construir els fonaments no depenien d’ells i no els van poder modificar.
A més de la il·lusió del control, Baydal cau en un cert historicisme, que diria Karl Popper, és a dir, es vol extreure lliçons de la història per preveure o dirigir el futur. Cosa que és totalment falsa. Nietzsche no estava en el cert quan parlava de l’etern retorn, ni Hegel quan va dir que els grans fets i personatges històrics es repetien almenys dues vegades (frase que completaria Marx amb allò de “la primera vegada com tragèdia i la segona com farsa”).
Repte a qualsevol historiador, encara que investigue a Oxford o Harvard, a què demostre que la Historia ensenya el que diu Baydal.


Òskar "Rabosa".

2 comentaris:

Vicent Baydal ha dit...

Demostrar-ho no sé, però raonar-ho amb més profunditat, clar que ho podem intentar...

En primer lloc, que els grans canvis no són mai ràpids potser és una tautologia per a tu, però no per a moltíssima gent que pensa que els sistemes de valors es poden canviar de la nit al dia, que es poden fer "revolucions" en uns pocs anys, etc. Per posar un parell d'exemples, que la societat valenciana es pot fer valencianista de sobte o que la societat espanyola pot canviar de formes de fer amb un simple canvi polític. Jo pense que no, que per a que la societat valenciana es faça valencianista cal un treball de molts anys, que ja està fent una part de la societat des de fa temps i els resultats del qual són evidents també parcialment (potser amb altres fulls de ruta haguera anat millor). Quant a la societat espanyola, hi pot haver un canvi polític, però per a que hi haja un canvi social real, les transformacions s'han de donar també a nivell educacional, familiar i de mentalitat individual, una cosa que també requerix de generacions.

Quant a la perseverança, la paciència i el full de ruta, és evident que no tenim el control directe dels canvis socials i que hi ha mil variables que se'ns escapen, però i tant que els moviments organitzats, amb un bon full de ruta, poden canviar les societats -per a bé o per a mal. Clar que els il·lustrats i revolucionaris dels segles XVIII i XIX tenien fulls de ruta per a conquerir drets civils que anaren incloent-se en les constitucions dels Estats liberals, amb avanços i molts retrocessos -la història no és lineal, ni circular, la història va com va-, però amb objectius clars: representació democràtica a través del sufragi, drets d'associació i sindicació, llibertat d'expressió i llibertat religiosa, etc. En aquells llocs on ningú ha lluitat per la llibertat religiosa o no ha sigut capaç de fer que eixa idea siga hegemònica en la seua societat, doncs hui en dia no n'hi ha. El mateix amb el vot femení, la consideració sobre la homosexualitat i tantes altres llibertats que no han vingut del no-res, sinó de l'organització de la gent i la lluita per eixos ideals, per molt de temps que haja costat -diverses generacions, un segle, dos segles, etc.

Quant a l'agricultura, per exemple, clar que els que començaren a practicar-la tenien un "full de ruta": aprofitar-la per tal de donar més seguretat alimentària i menys riscs per al grup. I no començaren a practicar l'agricultura de sobte, sinó que primer, durant diverses generacions, aprengueren a "domesticar" les plantes i d'ací, finalment, decidiren practicar el sedentarisme (que tenia els seus aspectes positius i també negatius). És que ningú ha dit mai que el full de ruta dels primers agricultors fóra crear "un imperi"... Això és una interpretació esbiaixada que fas ací.

Així mateix, quant a l'extensió dels cristianisme -com qualsevol altra religió organitzada proselitista-, clar que també hi hagué un full de ruta per a la seua extensió universal...

En fi, una cosa és que en la Història intervenguen milions de factors, tant col·lectius com individuals, que poden influir en els canvis socials i una altra molt diferent negar tota capacitat d'influència en ells dels moviments organitzats. Si fóra així, els nostres avantpassats i nosaltres mateixos estaríem malgastant parts importantíssimes de les nostres vides en un engany absolut, aquell que ens diu que els nostres actes individuals i col·lectius tenen conseqüències socials.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Continue estant molt en desacord. Jo pense que els grans canvis socials no depenen de fulls de ruta. Això no vol dir que grups organitzats puguen tenir influència en moments puntuals. Fa poc vaig llegir, no recorde bé ara a qui, que els historiadors s’ocupen només de la història del poder, i que hi ha una tendència a ocupar-se dels grans fets i dels grans personatges deixant de banda moltes altres històries. Compartisc eixa visió. Si mirem només els grans fets, veiem que sí un grup de persones va canviar la Història, però si obrirem la perspectiva, ens adonem que els grups catalitzen els canvis però els fan. És més molts canvis, es produeixen malgrat el fracàs, i estic segur que amb l’èxit tenen poc a veure, com a molt l’acceleren. Jo veig la història com processos, i els processos no depenen d’un grup o una persona que els catalitze, van amb el conjunt de la societat. Aquests processos provoque que un grup els puga accelerar però mai provocar.
Canvis en moment puntual poden haver-n'hi, i ser provocats per un grup. Per exemple, els canvis operats en Occident als darrers 50 anys pels neocon i els neoliberals. Però suposa això un gran canvi social? Han provocat canvis a fons dins de les societats capitalistes? Òbviament no. No s’han alterat les estructures socials ni de producció de les societats occidentals. Aquests canvis, van provocar la crisi del 2008, estava en el seu full de ruta provocar aquesta crisi? Bé els més conspiranoics diuen que sí, jo pense que no, simplement se’ls ha anat de la mà per la il·lusió del control que tenien.
A casa nostra, és evident que des de la transició, des de l’Estat i des de diferents grups conservadors de la societat valenciana hi havia un full de ruta per acabar amb un incipient nacionalisme i amb convertir el valencianisme en una cosa folklòrica, i com eina atacar a la unitat de la llengua. L’èxit és gràcies a la perseverança i a la paciència en el seu full de ruta? No només, hi havia unes condicions que ho feien possible, hi havia un terreny adobat. A més a més, si ampliem la vista, veurem com la majoria de la gent no estava amb les qüestions nacionals, ni la unitat de la llengua ni res. Si no haguérem des de l’Estat i els grups conservadors d’ací no hagueren tingut un full de ruta, hagueren hagut grans canvis socials? No. Ni reconeguent la unitat de la llengua, ni fomentant l'ús de la llengua, etc., el País Valencià seria res semblant a Catalunya. Seria diferent, segurament sí, però no podríem parlar de “grans canvis socials”.
Torne a agrair-te la visita i el comentari.
Salutacions.