divendres, 10 d’abril de 2015

EL RAPTE DE GRÈCIA

Hi ha diferents teories sobre el mite d’Europa però totes ―les dos― coincidixen en Creta com a lloc d’inici. Jo, per no decebre el lector ni el rigor dels arguments que faig servir normalment, opte per la de Zeus que, transformat en bou, captiva la bella donzella i la segresta per transportar-la fins a Creta. Europa acaba sent la reina de l’illa i, amb el temps, li donarà nom a tot un continent.
La Grècia Clàssica és la fusió entre l’Orient i l’Occident o, el que és el mateix, entre les dos civilitzacions més importants de la humanitat. Sense esta fusió no haguera estat possible ni Europa ni la civilització actual, i açò està fora de dubte. Però, d’altra banda, eixa època clàssica depenia d’altre equilibri anterior: l’assimilació de la cultura mediterrània i de la centreeuropea.
Les etapes obscures de la civilització grega van ser causades pel desequilibri provocat per l’increment dels pobles guerrers, els doris, que procedien de les terres del nord. La invasió va comportar una desestabilització que va enfosquir la cultura del Peloponés un grapat de segles, fins a l’Edat Clàssica que ja coneixem. Les tendències de la civilització són de sobra previsibles, i són pendulars: quan les coses van bé, la sensació és que tendixen empitjorar i, quan van malament, a l’inrevés. El temps que es puga tardar... això ja és altra cosa.
Grècia es troba ara en una bifurcació, com ja s’ha comentat per ací i per allà, en gran nombre articles, però Europa també ho està! Si Grècia decidix girar-li l’esquena i festejar amb Rússia, Europa deixaria de tindre sentit perquè la bella deessa tornaria a Àsia, a la terra d’on va eixir, tot i que una mica més amunt. Zeus viuria humiliat perquè perdria esta hermosa criatura i el continent romandria ermós ―per erm― de tot allò que reivindica com a passat i civilitzat.
Grècia està fotuda perquè sembla que sofrix una onada dòrica que apaga la seua esplendor en la mesura que, fa uns pocs anys, en patia una, de mediterrània, que la feia lluir massa. El combustible del llum li l’ha de proporcionar bé la Troica o bé Putin. La meua aposta és com la de Varoufakis: serà la Troica. Ells són persones sensates i saben que estar a Europa és estar al món, però, a més, el vell continent no pot quedar-se sense la patent del nom. I quan dic que són persones sensates, em referisc al coneixement que deuen tindre de la pressió russa perquè, si els centreeuropeus poden semblar agressius, del russos ni en parle; coses de les planures i les estepes, supose.
 

Salvador Sendra Perelló