dimarts, 30 de maig de 2017

Accident Metro València.

El cas de l’accident del Metro de Valencia ha tornat a l’actualitat aquesta darrera setmana. Primer va ser el Jutjat d’Instrucció 21 que ha tornat a arxivar el cas, al considerar que  no hi ha responsabilitat penal. Aquest diumenge per la emissió a la Sexta d’un reportatge.

No es pot negar que la gestió des del Govern de la Generalitat i des del FGV ha sigut nefasta. El tracte a les víctimes de la accident ha sigut nefast, insensible, denigrant i, fins i tot, inhumana. Vergonyós va ser el tractament de Canal 9 de la informació. Tot açò, porta que un vel fosc cobrisca el cas. No és d’estranyar que les sospites d’ocultació d’informació, de tractament de la investigació i de elusió de responsabilitats, inunden de desconfiança l’ànima de les víctimes i de les seues famílies.

No obstant això, pot ser que l’arxiu de cas pel jutjat d’instrucció no siga descabellat, ni al darrere hi haja cap mà negra per ocultar el cas. Més si hom para atenció al que diu, més bé al que diu la premsa que diu, la interlocutòria (auto, en castellà) d’arxiu  -no he pogut trobar la resolució-. Segons recull El Levante:

La instructora se remite a los informes periciales, para subrayar que en el año del siniestro, la inexistencia de balizas ante las curvas era una pauta de actuación común en otras administraciones ferroviarias que hasta entonces se había mostrado segura. Y apunta además, que en el caso de Valencia, se valoraron otras circunstancias como el hecho de que nunca antes hubiera habido accidentes o incidentes relacionados con los excesos de velocidad en curva; y que ni maquinistas, ni factores de circulación ni trabajadores de infraestructuras ni técnicos de línea ni sindicatos advirtieron nunca del peligro de la misma.
I diu molt bé la instructora -si és com diu-, El Levante cita literalment:

Lo decisivo desde la perspectiva penal es si las medidas de seguridad existentes cumplían con los estándares de seguridad del sector. Y como se señaló en resoluciones anteriores a la reapertura del procedimiento, la mejora o el incremento de las medidas de seguridad efectuadas a posteriori, no puede equivaler en el ámbito penal a que la situación previa pueda considerarse sospechosa de criminalidad.
Es fa difícil fer un judici propi sense tenir en compte tots els elements, sense haver llegit els informes, sense tenir la informació de primera mà com té la instructora. Però també es fa difícil pensar que la instructora davant una situació com aquesta vulga tirar terra sense més ni més damunt de l’assumpte. Ara bé, vista la situació de paranoia respecte al “poder judicial” que vivim, les sospites que tots teníem i que confirmen les gravacions com les del cas “Lezo”, la manca de confiança que tenim amb el sistema, el tracte rebut per les víctimes, les maquinacions de Cotino que exposen les víctimes, etc., alguna cosa a dins nostre ens diu que no podem confiar totalment.

El tema penal no està tancat, la Fiscalia vol recorre la resolució de la Jutge, no sé si és un acte de cara a la graderia o de veres hi ha indicis de responsabilitat penal o queden diligències d’investigació per fer. En qualsevol cas, que s’arribe fins el final, és bó.

Que no hi hagen responsabilitats penals no vol dir que no hagen d’haver-ne de cap altre tipus. I aquestes sembla que no es depuraran mai. La comissió d’investigació de Les Corts va determinar que si hi havia responsables, i va determinar falles. Tard i mal, perquè els responsables estan tots a casa i això no els passarà cap tipus de factura. És més, el PP no patirà, en vots, cap conseqüència. Però ja res, des de l’emissió del reportatge de Jordi Évole i de les conclusions de la Comissió, pot amagar la vilesa d’aquesta gent: de Paco Camps, de Cotino, del Partit Popular, dels directius i “periodistes” de Canal 9 que van amagar i tapar el que passava, etc.

Finalment, dues reflexions, més enllà de la vilesa d’aquesta gent:

En primer lloc, cal tenir en compte que accidents sempre hi hauran, no és pot evitar un risc zero. Això no lleva que s’haja d’actuar amb total transparència per investigar-los, i depurar les responsabilitat que puguen haver-hi. Aquestes responsabilitats no tenen perquè ser necessàriament penals, no té perquè haver-hi necessàriament una conducta amb rellevància penal. Però, sempre tota investigació ha de ser transparent i amb màxim respecte per les víctimes.

En segon lloc, vivim a societat tan podrida que permet que les institucions, que diuen representar al poble, es burlen, tracten vilment a les víctimes, i estenguen una desconfiança tan gran que no podem ni refiar-nos del que diguen els jutges. I el pitjor de tot, ho fan per mantenir un negocis revistits d'un halo diví, per la visita del Papa i amb aires de superioritat. En fan ganes de cantar:



Tu Superioridad 
prodigio de humildad me tiene emocionao 
Eres un asco, qué le vas a hacer 
toda tu cultura ni araña mi piel 
está podrida, es un puto 
insulto al buen gusto 
Todo es de color y muy marrón 
en el planeta basura los limpios 
hacen seguros sus negocios gracias al amor y la oración