dissabte, 13 de maig de 2017

TOTS RETRATATS PER SUSANA

Trencar una foto per fer-se'n una altra o per retratar-se amb ella? Si es pot resumir d'una manera simple la simple actuació del senador Mulet, eixa és la proposada fa uns segons perquè, amb estes accions s'arriba a pensar que la religió s'ha implantat, definitivament, a les institucions; però la religió cristiana catòlica, que sembla que és la que se sol atacar amb major violència des dels indrets on més culte es ret a la Mare de Déu, per exemple.

Susana es presenta com a candidata a la secretaria general del PSOE. Eixa dona, per les coses que he escoltat dir, sembla que va molestar Compromís amb unes declaracions fetes durant la campanya, tot i que ja sabem que en eixes dates se sol dir de tot i que després no tot es té en compte. D'altra banda, el president Joaquim Puig és un susanista declarat i, alhora, el seu càrrec l'ha d'agrair al mateix Compromís.

Per als catòlics, un ninot, en determinades condicions, és un sant, una verge o un déu. Eixos elements platònics que només hi caben a la imaginació, se n'ixen de la matèria per prendre forma de ninotet que, una volta ubicat en un edifici majestuós, servix perquè la gent es desfogue, plore, rese, demane o, simplement, adore. En el cas de les imatges dibuixades, també és semblant el procediment, o en les fotografies. Actuar contra estos elements pot causar mals de difícils solucions, tot i que en el fons sabem que son papers, fustes o algeps pintats.

Susana, però, sí que existix en realitat, m'han dit. I la seua foto, per tant, no té la càrrega platònica que jo voldria per explicar el succés des del punt de vista de Panofsky, ni l'atac a la seua suposada imatge té la transcendència que li vol atribuir el senador Mulet, o el PSOE en peça. Però quan s'ha esgarrat un paper amb una foto de la dona andalusa, sembla que ho ha qui ha vist com si s'actuara contra la Mare de Déu laica o una cosa semblant; per entendre'ns: com si la famosa Rosa de España passara a ser la Susana!

Com que estes coses s'han de reconduir per extraure-les del ridícul que estan fent uns i altres, cal dir que el paperet que es va esgarrar al Senat era una foto; que l'edifici, per molt de bombo que se li done, és una casa gran on van senyors i senyores a xarrar, i que no aprofita per a massa més; que no hi ha un rerefons platonicoreligiós en l'acte perquè Susana, que jo sàpiga, no ha estat santificada encara; que una acció que busca l'espectacle de la manera més simple i plana no hauria de vincular-se a la funció pública dels representants del poble; i, finalment, que en eixe simple fet s'han vist tots i totes retratats: els de Compromís i els del PSOE.



Salvador Sendra