dimarts, 23 de maig de 2017

EL PSOE NACIONALISTA

El futur del PSOE es troba en les federacions, agrade o no als seus líders. Tot això de la internacionalització ja sobra i, a més, es tracta d'una cursa perduda, si encara es vol disputar. Els primers són, i seran, els liberals, que no tenen altra finalitat que la rendibilitat del capital i, a partir d'ací, estenen la resta de possibilitats, entre les que es troba la vessant social, la cultural, l'educativa... Per entendre açò que he escrit, només cal adonar-se de com funciona el sistema mundialitzador i la resta de subsistemes associats.
No obstant això, per poder fer l'afirmació que encapçala l'escrit, he de dir que ha sigut una simple aplicació de les teories de Žižek, afegint el títol de «nacionalista» símplement per captar l'atenció del lector. Perquè, com sinó s'entén el cas francés, per exemple, on el PS té alcaldies tan importants com la de la capital i, després, que haja obtingut només eixe percentatge tan ridícul de vot per a la presidència de l'estat? Tot i que a este cas concret de França s'ha d'afegir l'agreujant de l'elecció d’Hamon per la militància, com a presidenciable, per, al poc de temps, ser rebutjat en massa.
Les primàries són importants però no tenen per què ser el màxim referent de fortalesa per a un líder, ni el summun de la democràcia. Com en el cas d'Hamon, ara ha estat escollit Pedro Sánchez tot i l'oposició de gairebé tots els nomenats «barons», i el d'alguna «baronessa»... Ara cal fer el pas següent: que el voten en el cas d'eleccions. No resultaria estrany que es repetira el (fra)cas francés, per exemple, en unes hipotètiques eleccions generals, on Sánchez no aconseguira mobilitzar el vot més conservador i español del PSOE.
Però, i tornant a la fragmentació del vot i a la utilització del filòsof eslové com a exemple, m'agradaria afegir això que sol repetir sobre la manera simple, personal, local i, a tot estirar, comarcal, de reivindicar això que ara s'entén com a «polítiques socials». La responsabilitat, per tant, és molt més directa que si es considera com una simple votació perquè requerix d'una actitud activa de cada individu, i l'àmbit per actuar, ja se sap quin és. No obstant això, el PSOE seguix amb eixa obsessió per les causes perdudes, com és la internacionalització, que ha anat rebaixant fins a la nacionalització amb el referent d'España, o siga, estatal. Ara, per tant, apareix de nou el «nacionalisme» del principi, que es pot fer servir com a contraposició a la internacionalització posterior, i fins i tot al del mateix estat, diuen que plurinacional, però, com estem veient a les primàries, el seu àmbit d'acció és molt inferior a l'español, i fins i tot al de l'autonomia mateix.

Salvador Sendra