divendres, 16 de juny de 2017

COMPREU ROBA CARA: SALVEU EL PLANETA!

Després de revisar, així per damunt, un text d’eixos que estan de moda ara, sobre l’economia circular, m’he adonat que hi ha carta blanca per escriure de qualsevol tema, per neci que se siga, sense cap mena de vergonya. Això, a priori, em reconforta perquè significa que no sóc l’únic que ho fa, tot i que, en el meu cas, l’empremta personal està molt més clara i no hi ha cap mena d’intenció d’amagar-la. El problema roman en la resta de gent, que escriu ex cathedra quan les coses que diuen no se sostenen.

Això de l’economia circular, pel que vaig entendre del text, tracta d’eliminar l’eexplotació de les matèries primeres fent servir el reciclatge del producte en desús. I esta iniciativa, a priori sembla atractiva, sempre que no s’analitze la lletra menuda. No vaig vore que s’incidira amb el consum desmesurat de productes inútils, cosa que, des del meu punt de vista, és el moll de l’os del problema. La moda, la baixa qualitat, la malaltia acumulativa i vés tu a saber quantes estupideses més es troben en el mateix punt zero que cal analitzar per poder superar la situació.

En el cas de comprar roba cara, per exemple, i pensant que això de la moda és una realitat més bé estúpida per ridícula –cal dir que tot té uns límits: fins i tot el mal gust– i una gran part del problema, quant a la vestimenta, resoldria part del conflicte. Una camisa o unes sabates que et duren set temporades són, si més no, símptoma de conscienciació social i ecològica. Si les mateixes peces les has de canviar cada any, significa, a més de demostrar molt poca personalitat i poc gust, que eres egoista i insolidari. Set temporades per a una camisa italiana de 150 euros, per exemple, és una molt bona inversió (150/7=21,42), tant per la qualitat del producte com per l’encert a l’hora d’escollir-la. Per a unes sabates de pell anglesa de més de 250 euros, el cas és el mateix (250/7=35,71).

Si per anar a la moda m’he de comprar roba de temporada a uns preus sensiblement inferiors als exposats abans, estic fent malbé el planeta, explotant infants asiàtics i esgotant els recursos de la Terra. I eixes són unes raons de pes per evitar eixe costum. Si, per contra, compre qualitat europea –ja sabeu, sabates de pell anglesa i camises italianes– , tot i que el preu siga molt més alt, faig un bé a la humanitat. I tot això sense entrar a valorar eixe aspecte positiu que parla sobre la pròpia personalitat. Bioy Casares, l’elegant amic de Borges, deia que esta elegància ha de tindre sempre un puntet de desgast; a l’home no li agradava la roba acabada de comprar...

Sóc partidari de l’economia lineal: comprar-usar-tirar. Però ara ja sabeu el perquè d’esta tesi a priori tan nefasta per al planeta, que no recicla. I ho faig perquè sóc un antisistema que no crec en el consumisme, ni en la producció desgavellada que du associada l’economia actual, ni en el consum viciós. I no recicle perquè, quan la camisa ja no està per usar, la faig servir per netejar els vidres del cotxe. Després, la tire al fem!



Salvador Sendra