dimarts, 27 de juny de 2017

LA DEFENSA DE LUIS BÁRCENAS


Obris la premsa i veus que hi ha hagut una sessió, al Congreso, en què s’ha interrogat un tal Luis Bárcenas relacionat, com tot apunta, amb el Partido Popular, de què fou tresorer i, més endavant, senador. La cosa és que s’acusa este home d’haver-se apropiat de diners negres relacionats amb el Partido per enriquir-se. Luis tenia diners a Suïssa, en un compte bancari que gestionava aprofitant escapades a la muntanya, a esquiar i escalar. Supose que entrar a la sucursal de costum devia ser com anar a un balneari o un sanatori.

Els empresaris feien donacions al Partido Popular i estos diners desapareixien, diuen des del Partido, perquè ells no en saben res, ni recorden res, ni en sospitaven remotament. El nom d’empresari –des de fa poc, emprenedor— està vinculat a la lluita per la supervivència, a l’èxit professional i personal, a la vida del triomfador que té com a mèrit guanyar diners per crear cada volta més llocs de treball i, així, contribuir a crear un món millor i més just basat en l’equilibri natural de les forces i en una legislació escassa que protegisca les inversions, ja que la tendència humana és bondadosa i equànime.
De manera altruista, els bons empresaris feien donacions a un Partido concret perquè este guanyara les eleccions, ja que estaven convençuts que es tractava de la millor opció per a España. Posaven els donatius en un sobre i, malauradament, confiaven en un home sense escrúpols que, suposadament, feia la cisa al Partido que l’havia contractat per enriquir-se de manera il·lícita. Tots, i totes, confiaven en ell i, sense cap mirament, els enganyava. El innocents empresaris que confiaven que eixos diners, degudament ensobradets, arribarien a un final tan digne com merescut, feien una acció semblant a qui posa euros al platet de missa i realitza una pregària anònima.

I, com s’havia d’adonar ningú d’esta situació? El Partido confiava cegament en este home i li encomanava la gestió dels seus comptes degudament auditats i transparents. Els empresaris, no hi veien cap il·legalitat en el procediment perquè eixos diners no tenien cap finalitat que anara més enllà del bé d’España i, a més, eren donacions anònimes i desinteressades. I Bárcenas, aprofitant la bondat d’uns i d’altres, tenia els diners al banc, esperant, segurament, que es fera l’hora de la missa per posar-los al platet seguint el ritual preestablert en el Concili corresponent.

Però, i si Bárcenas haguera sigut un emprendedor en el seu temps lliure i haguera repartit part dels diners, dins de sobres, a altres persones, de manera desinteressada? En este cas, l’acusació que intenta acabar amb els arguments d’esta bona persona perdria tota legitimitat perquè el pobre tresorer seria també empresari en el seu temps lliure i, per tant, estaria vinculat a la lluita per la supervivència, a l’èxit professional i personal, a la vida del triomfador que té com a mèrit guanyar diners per crear cada volta més llocs de treball i, així, contribuir a crear un món millor i més just basat en l’equilibri natural de les forces i en una legislació escassa que protegisca les inversions, ja que la tendència humana és bondadosa i equànime.


Salvador Sendra