La vida no té
perquè ser lineal, previsible ni tendent a millorar cada dia. Hi ha voltes que
un fet puntual, concret, et pot capgirar tot allò que fins a eixe moment hi
havia estat en una posició predominant de la pròpia existència. I no només
això, sinó que eixe moment tan important et pot arribar de la manera més
inhabitual... fins i tot, si es tracta d’un escrit, es pot donar el cas que fos
teu i que, l’endemà d’escriure’l ja l’interpretes amb els ulls innocents d’un
infant, per exemple.
Quan vaig
tractar, en este mateix BLOG, el tema de l’encontre de Pedro Sánchez i de
Justin Troudeau, a la cimera Canadà-España, em va cridar l’atenció el rigor
excessiu de la vestimenta de Sánchez en comparació amb l’arriscada aventura de
Troudeau, del tot als Antípodes del primer. Les sabates va ser allò que més em
va impactar, ja que eren massa clares i eixe fet el transforma en un trepador
aprofitat, sense gust ni estil, que intenta desmuntar el sistema clàssic i
conservador que tants segles de glòria ens ha regalat.
Fins ací, res de
nou. A partir d’esta línia, he de dir que hui m’he descobert entrant a casa amb
unes sabates més clares que de costum. No n’he trobat d’obscures, tot i que fa
un parell d’anys que en busque, del model que m’agrada i esta vesprada m’he
llançat al buit comprant-ne unes més clares que les habituals. Però, al meu
favor he de dir que, en traspassar la porta de l’entrada, de seguida he anat a
vore si tenia betum obscuret per anat arreglant-les; i en tenia!
Volia, potser,
canviar la vida. Volia, potser, capgirar tot allò que m’ha dut on estic. Volia,
potser, convertir-me en eixa persona nova i revolucionària que tots duem ben a
dins. Realment, no sé què volia, exactament, però, en creuar la porta de casa,
he buscat el betum com si m’hi anara la vida en ell i he aplicat la primera
passada a les noves sabates. La setmana que ve, n’aplicaré altra, i així, fins
que es queden més negres que una pelfa. Ara bé, estic segur que la venedora ha
pensat: quin home més revolucionari! I m’he convertit, més que siga per cinc
minuts, en el seu heroi.
Estic content
d’haver pogut reconduir una situació tan difícil fins a deixar-la on sempre
hauria hagut d’estar: les coses s’han fet com tota la vida! I prou.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada