Un actor conegut
com Willy Toledo imita la línia d’altre que, en el seu dia, ja va fer com si
torrara un crist. Però l’actual insulta la Verge Maria, sembla ser, i les
autoritats judicials estan investigant si es tracta d’un delicte, l’insult al
ninot. Cremar un ninot o insultar-ne altre és estúpid, realment estúpid, tot i
que en el seu dia va ser un fet singular, i diu molt més de qui ho fa que ell
mateix es pensa. No tenen res més a fer, al segle XXI? Se senten uns rebels per
fer-ho? A tot això, però, cal dir que el cuiner sí que tenia el seu coneixement
de les escriptures, ja que, almenys, va enllaçar la figura del crist amb la del
corder.
Si es dedicaren
a llegir la Bíblia, o anaren a missa, coneixerien les històries d’altra gent
que, en el seu dia, van ser els antisistema. Adam, Abraham, Moisés o Jesús (els
quatre patriarques) per exemple, es troben en eixe llibre perquè van fer coses
del tot anormals en el seu temps, però, per traure els insultadors i cremadors
de ninots de la seua ignorància, puc dir que el primer a fer accions com les
que per a ells són la personificació de la rebel·lia va ser Moisés.
Quan Moisés va
baixar del mont Sinaí, avisat per Déu, i va vore el seu poble corromput lloar
un corderet d’or, va haver d’actuar ràpid i pactar amb Déu la supervivència de
la meitat del poble d’Israel. Va destruir el ninot cremant-lo –com ara volen
fer els antisistema— i va oferir als adoradors la possibilitat que cada persona
matara el germà, l’amic o el parent per, així, apaivagar la ira divina. Hi van
haver uns tres mil morts (Èxode 32). A més, cal dir que, si Aaró feia un
borreguet d’or i Moisés el ficava al forn, els jueus no han acceptat mai la
figura de la Verge Maria –com li passa a Willy.
Ser un bròfec no
té perquè ser delictiu; la pitjor pena a què s’ha d’enfrontar és la de suportar
les seues brofegades, i prou mal té si, a més, se li afegix ser un neci, com
sol passar, tot i que entenc que el gust és la causa de fortes polèmiques.
Anant a missa, les persones coneixem molt de la nostra manera de pensar i
d’entendre el món, alhora que protegim la nostra vista de les vertaderes
aberracions, tot i que hui siga un hàbit que només tenen uns pocs antisistema.
Jo, per exemple,
considere que cadascú té dret de vestir com vullga, però crec que el mal gust
és massa general i s’hauria de legislar l’ús dels pantalons pirata, de les
samarretes sense mànegues o de la roba que es compra als grans magatzems de
l’esport. Hi ha vestimentes que afecten la salut de les persones que
t’envolten, cosa que no passa amb els cremadors de cristos ni amb els
insultadors de verges, molt més localitzats i de nombre reduït. Anant a missa, però,
a més d’aprendre i de tornar-te un antisistema, t’allunyes de tota esta gent:
et protegixes.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada