La nova Europa és profundament democràtica. Això
es reflecteix, per exemple, en la presidència rotativa de la Unió Europea, que
durant un periode de sis mesos té lloc en un país per mutar posteriorment a un
altre i així tots manen en algun moment. Teòricament, clar, continuaran manant
els mateixos, els poderosos, els de sempre, ara bé, dóna la impressió de que el
poder és –com a mínim- temporalment compartit, un fet comú. Degut al rotacisme
de la presidència de la UE tot tipus de diplomàtics i ministres acudeixen
sovint o fins hi tot hi resideixen cert temps a diferents capitals europees,
aquelles on temporalment s’exerceix la presidència. Doncs bé, recentment,
aquesta ha tingut com a seu Sofia, la capital búlgara, concretament de gener a
juliol del 2018.
Una Europa tacada de sang en dos conflictes
d’amplada mundial a l’últim segle, somià als 50’s en unes institucions comunes
on poder dirimir plets sense tindre que empunyar les armes. Una nova Europa que
es vol de comerciants i ciutadans i no de militars, una nova Europa
fonamentalment occidental amb nucli a Alemanya, França i el Benelux i que també
es recolza en la demogràficament poderosa Itàlia com a bastió al sud. Una
Europa que una volta lliberada de dictadors la Península Ibèrica als anys 70’s
jutja aquesta com a digna d’unir-se al club i inclou a Espanya, també a
Portugal o Grècia, simbòlic bressol de la democràcia, a l’altra banda de la
Mediterrània. Finalment, no resta sinó anar incorporant als països balcànics o
de l’est en general per tal d’arribar a la desitjada unió de tots els europeus.
La cosa no és fàcil i dura fins a ben entrada la primera dècada del segle XXI.
La dificultat rau en que aquestos països són més Europa en sentit geogràfic que
cultural. Els països balcànics o de l’est no han tingut grans lligams històrics
amb Europa occidental sinó amb l’Orient representat majorment per l’Imperi
Otomà o Rússia, un món apart...
Reprenem però l’argument de la presidència
rotativa de la presidència de la UE a Sofia. Segons investigacions periodístiques
que han provocat un gran escàndal, l’hotel Marinela on s’allotjaven els membres
de la UE estava tapissat de dalt a baix de micròfons. Uns micròfons d’alta
tecnologia en escoltes que un país pobre com Bulgària no es pot permetre.
Durant el temps de la presidència búlgara, de gener a juliol del 2018, les
agències estatals russes han estat més actives que mai a l’hora de replicar
qualsevol acció o comunicat de les institucions europees, com si casualment
saberen què anaven a dir i tingueren la contrarèplica preparada...
Més, s’ha sabut a més, que el propietari de
l’hotel de luxe on s’hostatjaven els dirigents europeus pertany a un conegut
empresari condemnat per corrupció i que en el passat ha mantingut forts llígams
amb el partit comunista búlgar, l’unic, el dirigent del seu país, una titella
del germà major russo-soviètic. A ningú dels serveis secrets de l’Europa
occidental se li va passar pel cap comprovar el passat de la direcció de
l’hotel? A ningú tampoc revisar si estava infiltrat amb tecnologia d’escolta i
seguiment? No estarem pagant en va massa salaris de gent inoperant?
Per últim, Moscou no ha negat ni acceptat cap
implicació al respecte però ha deixat que se sabera tot, una nova demostració
d’orgull del nou zar Putin a qui no li importa amagar les seus accions? Allò
preocupant és que ell si que sembla capaç de monitoritzar Occident però no el
cas contrari...
Brasov a 25 d’octubre del 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada