Posem per cas que a mi em diuen Paquito Soca, o
Toni Tronc, o Jaumet Pardalets, sinó Carlets Capbuit, ras i curt,
algú com tu o jo, una persona normal, una persona de bé, això que
tots estan convençuts de ser.
Al bar, pegue una ullada a una notícia car llegir
costa massa i, a més, ja ho sé tot. A partir de la tercera cervesa
tot es veu molt clar i jo en porte més... Doncs bé, la notícia en
qüestió parla de que la dona del propietari de la cadena de
supermercats ALDI, clarament un milionari, l’ha deixat per un
refugiat afgà. Així les coses, el primer pensament ràpid, “normal,
el welo
eixe la té pansida”... Com que dos cervells treballen més que un
i he verbalitzat el meu pensament, a fi de que un raonament tan
profund siga útil a la humanitat, Toni Tronc afegeix: “no en tenen
mai prou, les males p****!”. Quanta raó tenim sempre els meus
amics i jo... I és que sóm gent bragada d’eixa que en una punyada
en tomba dos... La vida, però, immisericorde com és, ens va
doblant, i la mateixa notícia llegida unes quantes dècades més
tard donaria altres comentaris del tipus “redéu, tu, ni a la
vellea pot estar tranquil un”, “venen els desgraciats eixos i
t’ho furten tot!, matant-los no paguen”, etc.
Tot això s’hauria pogut solucionar simplement
llegint en comptes d’únicament ataüllar tangencialment la
notícia. El suposat refugiat afgà sí arribà a Alemanya així,
però ja era un home format. Tècnic informàtic de professió. A la
dona “conquerida” la va conéixer instal·lant-li a casa una
xarxa. Ella, avorrida sense res que fer des de molts anys, es troba a
casa amb algú que finalment la fa riure. Als països pobres, mancats
de moltes coses sovint es fa recurs a l’humor... Ella està farta
de mesures de seguretat i de buides convencions, al capdavall, tot
constructes socials. Ella és humana i de carn, ell també, ella és
dona i ells és home, res més a dir.
Tornem als actors principals, als homes de bé,
als homes de bar, per a qui tota eixa parrafada anterior els hi és
aliena. La cosa està clara, si ella ha estat suficientment idiota
per deixar un milionari per un refugiat, amb el pecat porta la
penitència, ja s’ho apanyarà! En quant a ell, amb tots els diners
que té, no tardarà en trobar-ne una nova.
Cada dia, Deu fa que el Sol isca per a tots!
Continuem bevent.
Bucarest a 13 d’octubre del 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada