Estic
cuinant i, tot i ser una experiència improvisada, en molts casos,
fins i tot si em referisc als pesos i a les mesures, hi ha un soroll
que m’està marcant el tempo i ofegant la vida. A la paret hi ha un
rellotge que fa molt de soroll i això no va amb mi. Tic-tac,
tic-tac... crec que encara em concentre més i em fa la impressió
que el soroll augmenta fins al punt que no escolte res més que eixe
maleït ritme i em rebenta actuar com un autòmata quan sofregisc el
conill i les carxofes.
Fa
deu dies que no m’afaite i ja em pica tot. Ara que ho recorde, he
de fer el pas i agarrar la navalla per rasurar-me. Quan tape la pica,
que ja té suficient aigua calenta, i em pose mà a l’obra, escolte
una goteta que no puc localitzar i, al poc de temps, se situa al
centre de l’activitat a causa de la constància i de la proximitat:
tic, tic... He de controlar els nervis perquè em puc tallar, però
odie que una activitat tan artística semble dictada al compàs del
soroll de la goteta.
Vaig
a la dutxa i deixe part de la roba damunt de la tassa del vàter.
Just abans de rodar l’aixeta de l’aigua calenta, quan encara
estic prop del vàter, escolte un sorollet constant que sembla que
està a l’interior de la cisterna. Òbric la tapa i no aprecie cap
fuita ni cap rastre d’humitat per fora, però la goteta continua i
m’obsessiona pensar que una activitat tan lliure com és la de
desvestir-se i vestir-se estiga tutoritzada per la constància del
sorollet.
Isc
a passejar quan ja ho tinc tot llest. Vora la mar s’està molt a
gust i el solet acompanya l’excursió. Les ones són xicotetes però
s’escolten ben bé i tot apunta que intentaran marcar-me el ritme
de la passejada. Sembla mentida que una activitat tan gratificant
haja d’estar sotmesa a la tortura de la constància. Aviat, la
respiració i les passes s’adeqüen a això que marquen les ones:
una tortura!
Ja
estic de nou a casa i crec que m’he de relaxar lluny de la cuina i
del bany, però tampoc a la terrassa... M’assec al silló i pose
música respire... Respire! Merda!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada