dijous, 21 d’agost de 2014

Sí a l’elecció directa d’acaldes del PP.

Dimecres 20 d’agost, El País porta la notícia següent: “Rajoy está dispuesto a aprobar sin el PSOE la elección directa de alcaldes”. Certament, fa setmanes que estic donant-li voltes a aquest tema. El PP va aquesta proposta dins d’un paquet de mesures que anomenen “Regeneración democrática”.
Com ells diuen “Regeneración” en espanyol, acudim al diccionari de RAE per veure que volen dir. La paraula tres accepcions: 1. Dar nuevo ser a algo que degeneró, restablecerlo o mejorarlo. 2. Hacer que alguien abandone una conducta o unos hábitos reprobables para llevar una vida moral y físicamente ordenada. 3. Someter las materias desechadas a determinados tratamientos para su reutilización.
Vistes les definicions, hem de concloure que l’única bona, en aquest context, és la primera. La segona no crec que vaja amb ells, perquè ells com hòmens catòlics, guardians de les essències espanyoles, no crec que consideren que tinguen conductes o hàbits reprovables, només faltaria. La tercera tampoc cap, perquè la regeneració no es refereix a allò material, el substantiu “regeneración” va adjectivat per “democràtica”, és a dir, es vol regenerar la “democràcia” –la pose en minúscula perquè no és la Democràcia com a concepte, sinó la “democràcia” que hi ha, o es suposa que hi ha, a l’Estat espanyol.
Per tant, volen regenerar una cosa a la qual diuen democràcia que ha degenerat, s’ha espatllat i/o cal millorar. Ara bé, hi ha a Espanya Democràcia? Certament, no hi ha Democràcia. Per començar, no hi ha representació de la Societat ni hi ha separació de poders. Com aquestes dues regles no es donen, no hi ha Democràcia. Hi ha una partitocràcia, i el que ha degenerat, s’ha espatllat i/o cal millorar és la partitocràcia. Així doncs, el que cal dir és que el PP vol una “regeneración partitocràtica”.
Una partitocràcia, on tots els partits estan integrats a l’Estat, no és diferència molt dels sistemes de partit únic. Menys diferències hi ha si els partits que poden ser elegits estan sotmesos als interessos de les elits financeres. Les eleccions no són més que el mitja pel que es decideixen les quotes de participació entre els partits. La societat no tria representants, tria partits i els partits trien els diputats i els altres càrrecs públics.
El PP vol canviar la forma d’elecció dels alcaldes. Sembla que serà alcalde el partit que tinga el 40% o més dels vots i, es diu que, a més haurà de tenir 5 punts d’avantatge sobre el segon partit. La “regeneració democràtica” vol evitar que dos, tres o quatre partits junts puguen llevar l’alcaldia al partit més votat. Cosa que a qui vota no li pot agradar, per exemple, si jo vote Compromís i a les eleccions la llista més votada és el PP, Compromís pot recolzar a un P$x€ro lladre i malparit, i en eixe cas jo puc preferir que, abans que mane el P$x€ro, mane el PPero. Compromís no actua com a mi m’agradaria sinó com a ells els convé. I això de Democràtic té el mateix que jo de monja. En la democràcia, les decisions es prenen per majories, no per minories que pacten entre elles a esquenes o contra la voluntat del poble cosa que atempta contra el tercer presupost per a que hi haja Democràcia.
Així doncs, jo done suport a la reforma del PP respecte a l’elecció dels alcaldes. En primer lloc, la reforma del PP és legal, legítima i tan democràtica com l’actual legislació. És legal perquè no hi ha cap precepte que ho impedisca, hauria de ser un precepte constitucional, perquè si no, una llei pot ser canviada per una altra llei (ja siga ordinària o orgànica). És legítima perquè el PP té la majoria de diputats per fer el canvi, aconseguida en unes eleccions amb una participació del 73’85%; per tant la majoria de la població a l’Estat espanyol considera que el sistema és legítim i participa en ell, el resultat és acceptat com a vàlid. I és tan democràtica com l’actual sistema;  l'actual sistema és 0% democràtic, i 0% democràtica la proposta del PP. L’únic que canviarà és com es distribueixen els seients entre els partits. I mireu: el P$x€ va de caiguda i diu no –al principi volia parlar amb el PP-;  els partits xicotets van amunt i diuen no –pensen que poden aconseguir alcaldies agrupant-se-; CiU i el PNV diuen que cal esperar –els pot convenir perquè van de caiguda tenint grans majories, estan com el PP. Per tant, no és una qüestió de “democràcia” estar a favor o en contra, sinó de càlcul electoral, d’interés espuri.
Perquè pot ser bona aquesta reforma? El PP està comportant-se com els règims, que diuen ells i tots els mitjans, autoritaris: com Putin a Rússia, com Chávez a Venezuela, com Evo Morales o Correa a Bolivia i Equador. Això sí, ells ho fan de manera democràtica després d'unes eleccions on la gent vota massivament, encara que aquells facen referèndums o consultes i el PP no. Això no obstant, pot suposar que la gent se n’adone que ni el que hi ha ara és Democràcia ni el que faran serà Democràcia. Per tant, pot ser el primer pas per a canvis a fons i no cosmètics. I si la gent no se n’adona, no s’ha perdut res: ni hi ha Democràcia, ni hi haurà Democràcia.

Links relacionats:

Democracia formal y Democracia material
http://antoniogarciatrevijano.com/2006/05/21/democracia-formal-y-democracia-material/

Oskar "Rabosa".