dimarts, 19 d’agost de 2014

Sobre voler viure a la foscor o com voler ser esclau.

Vivim, en teoria, l'era de la “informació”. Internet ens permet accedir a una gran quantitat d'informació, no debades es refereix a ell com “autopistes d'informació”. Malgrat això, la majoria de gent, incloent-hi els usuaris de la Xarxa no en treu profit, continua en la més absoluta ignorància. Els avantatges que ofereix eixa autopista de la informació, no són aprofitats. Malgrat que hui en dia hi ha, a l’Estat espanyol i a Occident, més gent amb estudis universitaris que mai i, segons les estadístiques, menys analfabetisme, la capacitat de pensar per un mateix i el sentit crític és pràcticament nul.
Les universitats ja no són centres de coneixement ni llocs on fer progressar el coneixement. Són llocs per estendre un determinat coneixement i per formar tècnics en alguna matèria. Una persona que haja passat per una universitat ja no és una persona culta. Pot ser un bon perit amb la matèria que haja estudiat, però allò que entenem com persona culta, persona amb capacitat de raonar, de buscar el perquè de les coses, d'entendre i vorer una situació d’una forma global, no. I això empitjorarà amb els Pla Bolonya.
La situació a l’Estat espanyol és encara més sagnant. Els informes PISA donen com a resultat que la gent no entén el que llig. No hi ha cap universitat dins les cent cinquanta primeres del món. Els universitaris de hui tenim, de mitjana, un vocabulari habitual d'entre huit i deu mil paraules, un camperol de La Manxa de fa seixanta anys tenia un vocabulari de prop de quinze mil paraules. De Shakespeare diuen que el seu vocabulari entre vint-i-huit i trenta mil paraules. Si el llenguatge és el que crea el pensament, ahí podem veure quan pobre és el nostre pensament. No és estrany sentir a universitaris dir que no tenen cap interés per la història, la filosofia, el món clàssic, etc., -sabers que han desaparegut del plans d'estudi-, per això tampoc és d’estranyar que un estudiant a punt d’acabar la llicenciatura diga: “De viatge de final de curs anirem a Grècia. Serà “guai”. Anirem a vore Pompeia...”.
D’aquesta situació se’n pot fer responsable als governants, per no fomentar una educació de qualitat. Més aviat al contrari, a l’Estat espanyol totes les reformes educatives, començant per les sociàpates, han sigut per fer la gent més estúpida. Però això no obstant, no es pot dir que cadascú, cada individu, sobre tot els més jovens, la que diuen generació més preparada, no tinga cap responsabilitat. El filòsof Immanuel Kant, el 1784, a un article titulat “Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?”, diu que la Il·lustració és l'eixida autoimposada de la minoria d'edat.
¡Sapere aude! ¡Ten valor de servirte de tu propio entendimiento! He aquí el lema de la ilustración.
La culpa de la minoria d'edat és peresa i covardia pròpia. Clar, això és per a la gent lletrada, òbviament, a una època on els nivells d’analfabetisme eren alts i l’accés al coneixement vedat per a la major part de població, difícilment podien aplicar el “sapere aude”. Per en els nostres dies no hi ha cap justificació, i l’única explicació és la peresa i la covardia. Peresa i covardia que porten a la foscor i en la foscor, com en els temps previs al Segle de Llum, porten a la servitud voluntària que tan bé va descriure Étienne de La Boétie al 1576. La servitud voluntària, ser governats per imbècils al servei dels mercats financers, el no voler vorer la realitat, la manca d’esperit crític, sostenir un sistema corrupte, participar en eixe sistema, etc., d’això també és responsable cadascú. Étienne de La Boétie va dir:
Los pueblos deben atribuirse a sí mismos la culpa si sufren el dominio de un bárbaro opresor, pues que cesando de prestar sus propios auxilios al que los tiraniza recobrarían fácilmente su libertad. Es el pueblo quien se esclaviza y suicida cuando, pudiendo escoger entre la servidumbre y la libertad, prefiere abandonar los derechos que recibió de la naturaleza para cargar con un yugo que causa su daño y le embrutece.
Tenia tota la raó. La culpa de Rajoy, de Gürtel, dels EROS a Andalusia, dels Pujols, del que ha passat a la “Comunidad Valenciana”, no és només culpa dels lladres. Hi ha una culpa col·lectiva, per servils voluntaris, per comportar-se com menors d’edat, per tenir peresa i ser covards. No voler accedir al coneixement en temps de fàcil accés, és posar-se els grillons de l’esclavitud. Més de dos segles després no hem eixit de la foscor. Gairebé cinc segles després continuem sota una servitut voluntaria.
Links relacionats.
Respuesta a la pregunta: ¿Qué es la Ilustración? - Kant

Discurso sobre la servidumbre voluntaria o contra uno. - Étienne de La Boétie