divendres, 1 d’agost de 2014

L’AFICIÓ A LA PORNOGRAFIA


 
A l’hora d’avaluar el per què de la decadència d’occident o de vore si hi ha o no evidències d’un canvi de cicle econòmic, o cultural ―tant ens fa―, són molts els qui fan càlculs amb xifres i estadístiques. Però, hem de pensar que, si hi ha alguna evidència que les coses no s’entenen és perquè perdem massa més temps fent càlculs i gràfics que pensant la realitat de totes eixes tasques: hem confós la forma pel fons i no entenem quin és el problema real.
Per a les persones de formació clàssica, eixes cosetes els són molt fàcils de vore i se’n solen adonar ràpidament: l’ostentació és decadència! Si mirem la vessant estètica, tant en la música com en la pintura o l'arquitectura (per posar tres exemples), quan les persones no aprecien els equilibris, les mesures, les forces o les bases realment estètiques i ben fonamentades, és que comença a haver un problema. I això passa quan l’espectador accepta el patetisme, les melodies o els ornaments que es confonen per la bellesa i que provoquen una mena de doping sobre les sensacions que fa que el missatge siga perceptible per al més insensible dels humans o, el que és paregut, per al més negat dels usuaris.
El pecat dels pecats, a l’Antiga Grècia, era la ὕϐρις (hybris), traduït com a orgull o desmesura. La resta de faltes hi estaven subordinades. Per a estes persones, la hybris era el pitjor enemic de l’home i de la democràcia; fins i tot, se li atorga la capacitat de tombar els grans imperis de l’època, tot i que també es podria aplicar als posteriors. Ara, amb el repàs mental que està fent el lector ―i si és valencià, més encara―, ja podria donar per acabat l’article...
Cada pecat, però, hauria de tindre el seu contrari en el camí de la correcció, i en este cas és la σωφροσύνη (sophrosyne), traduït com a moderació. I esta moderació es troba molt lligada a la vertadera base estètica i cultural on, de vegades, és tan sublim el missatge que només els iniciats el poden apreciar, i és on les persones més cultivades gaudixen d’eixos xicotets guanys gairebé imperceptibles per a la resta. El plaer és intel·lectual, per dir-ho d’alguna manera, i este goig no arriba a afectar els sentits més orgànics que s’estimulen a partir de la desmesura. Una cosa és l’erotisme i l’altra la pornografia, per fer-ho entenedor.
La desmesura i l’ostentació de poder, fins i tot en el cas de creure’s per damunt del bé i del mal, només significa que es viu en la major de les ignoràncies o, millor encara, evidencia l’acumulació de complexos per part de l’ostentador. Però, si les elits es comporten d’esta manera, ja vol dir que el sistema és decadent i està corromput. Altra cosa és eixa: la de saber si qui és comporta així és la vertadera elit o són els aficionats a la pornografia.
 
Salvador Sendra Perelló

5 comentaris:

Rabosa ha dit...

Estic llegint a García-Trevijano, Teoría pura de la República, una obra excelent. M'he trobat açò, i com va en la línea del post ho deixe ací a vore que sembla: "La sabiduría ya no es, como antaño, fruto de la experiencia. Las innovaciones tecnológicas dejan en la cuenta del progreso saberes acumulados durante generaciones. Y la sociedad civil pierde en sentido común, temperancia y coherencia lo que gana en sentido práctico, impaciencia, codicia y ludicismo. La adaptación al medio, como en nuestros ancestros de Atapuerca, arrincona en brasas de invierno los ideales de la juventud y las memorias de la vejez. En la transición del presente, en un mundo sin causas aparentes, la cultura, la historia, la novela y el arte pierden su razón de ser. Sólo interesa la tecnología, la informática, la especialización. Saberes sin saber, conocimientos sin conocimiento."

Anònim ha dit...

Sucre i sal, hybris ui sophrosyne. Els extrems o la conciliacio', potser el valor dels matisos. Tot i aixi' com oblidar el valor de la desmesura, la rauxa nom'es perqu'e s'i??? Per als grecs, mesurats en general, els rituals dionis'iacs e eleus'iacs (cos i ment), eren altament valorats.

Crec que no es torna a la mesura sin'o des de la m'es pura desmesura implique esta pornografia o erotisme segons l'usuari, tots s'han de buidar en algun moment, i posats a fer les coses b'e, que siga un moment explosiu, dionis'iac, d'eixos que m'es tard la religiositat sem'itica acusar'a de demon'iacs.

Anònim ha dit...

Precisament, per a Nietzsche, l'equilibri és apol.lini/dionisíac que, en certa manera és mesura/desmesura, amb els matissos pertinents i sense els pecats de la hybris.

Anònim ha dit...

Nietzsche, el sifilítico

Salvador Sendra ha dit...

Nietzsche estava malalat com també ho estava la societat que retrata en cada assaig. Un poble enrocat en les seues febleses que no podia permetre's aventures per regenerar-se i un home malalt d'èxit i de sífilis. Tot i això, els termes erotisme i pornografia es confonen de nou,com ho fan èxit i ostentació, cosa que em produïx una certa preocupació.